1. Quants cursos heu fet?
Van començar un Bàsic 1 l'estiu de l'any 2004 a Salt i, actualment, ja estan fent un C2. Només d'arribar es van apuntar a un curs intensiu del nivell Bàsic 1 que es feia a Salt, la professora del qual era la Pil Amat. Del 2004 al 2005 van viure a Salt, i ara viuen a Girona.
2. A què us dediqueu?
S'encarreguen de la parròquia cristianoortodoxa per als romanesos de Girona. En Miquel n'és el patriarca. A la parròquia hi van famílies mixtes: catalanes i romaneses.
3. Per què vau decidir venir a Catalunya? Teniu previst quedar-vos-hi?
Ens diuen:
"No ho vam decidir. El nostre destí era Occident".
De fet, van fer la primera parada a Itàlia.
"Vam venir per quedar-nos. És el nostre país d'adopció i Girona és la ciutat del cor".
Ens hem sentit molt ben acollits des del primer dia. No sabíem res: ni la llengua, ni la història...
Vam començar a descobrir-ho quan vam començar a fer cursos de català.
Ara entenc molt bé què és Catalunya."
4. Teniu alguna anècdota interessant relacionada amb el vostre aprenentatge o amb el coneixement del català?
En Miquel recorda que l'any 1992, l'any de les Olimpíades, Montserrat Caballé i Josep Carreras van parlar en català. A Romania es comentava que aquella llengua, el català, era un dialecte del castellà.
Ens n'expliquen una altra viscuda durant un viatge en tren que van fer des de Roma a una altra ciutat quan vivien a Itàlia. Van coincidir amb dos italians i unes altres persones que parlaven una altra llengua. Es pensaven que era sicilià, però no la situaven del tot.
En un moment donat, veient que no parlaven ni italià ni castellà, un senyor que havia treballat a Andorra els va aclarir que aquells viatgers parlaven català.
També els agrada recordar les primeres paraules que van sentir en arribar a Catalunya: hola i adéu.
5. El català té similituds amb el romanès?
"Sí, però hi ha algunes trampes lingüístiques. La fonètica és semblant."
Al principi van viure tres mesos a Santa Coloma de Farners i un dia, passejant per la rambla, una senyora els va dir: "Plou, nena, plou". En romanès sona gairebé igual [ploaie]. Hi ha tres o quatre mil paraules semblants al català.
La Camèlia afegeix que no parla gairebé mai castellà. El llegeix i quan algú se li adreça en aquesta llengua, l'entén.
Ens diu:
"Jo sento que penso una mica en català."
Com que el seu entorn és romanès, tot i que tenen amics catalans, en el dia a dia no parlen català. Llegeixen molt, escolten la ràdio i miren la TV sempre en català.
6. Què us va motivar a aprendre català?
Es van marcar com a objectiu aprendre català, havien d'integrar-se. Consideren que el procés d'integració dura uns deu anys.
Ens expliquen que la primera persona que els va parlar català era romanesa i els va dir:
"Benvinguts a Catalunya, aquí és Catalunya."
En aquell moment van entendre què representava això, sense explicacions.
Venien d'Itàlia. L'italià no és gaire diferent del català: l'entens, barreges paraules, no te'n surten...
"A Itàlia parlàvem en anglès i aquí ens sortia parlar en italià."
Al principi miraven TV3. L'impacte que els produïa la semblança de les paraules amb el romanès va afavorir una bona "actitud" envers el català. Mirant el documental de TV3 Nascuts entre animals salvatges van sorprendre's de la semblança amb el romanès, en què es diria pràcticament igual: născuți între animale sălbatice.
En Miquel també parla de les trampes lingüístiques. Per exemple, la paraula ficat: en romanès significa "fetge" i en català és el participi del verb ficar.
7. Els cursos de català us han ajudat? L'hauríeu après igualment?
Consideren que si només necessites la llengua per relacionar-te en un registre col·loquial ja en tens prou amb el que aprens al carrer, però si vols anar més enllà i expressar idees, necessites un professor, perquè cal sistematitzar l'aprenentatge.
Per això no s'han volgut saltar cap nivell, malgrat que algun professor els ho havia suggerit.
Al principi tenien la idea que pots aprendre una llengua en tres mesos. És possible, però no pots entendre el país, ni et pots integrar tan bé. Insisteixen en la idea que és una eina perfecta per a la integració.
Consideren que el CNL ha fet un esforç molt gran els últims anys; fa vuit anys no era com ara. Ha canviat l'estructura, els llibres...
Els ha agradat participar en algunes activitats complementàries del CNL. Quan tenien de professora l'Adriana Bàrcia van formar part de la coral integrada per alumnes que va fer un concert a la plaça Salvador Espriu de Girona. Aquesta activitat s'emmarcava en el projecte Musiquetes de la Bressola.
8. Heu notat una evolució en el sistema d'ensenyament?
Expliquen que no vénen d'un ambient de parla castellana. Al principi de fer cursos, s'enfocava l'ensenyament a les persones que sabien castellà. Tenien la sensació que havien de saber castellà perquè les comparacions es feien amb aquesta llengua.
Entenen que la majoria d'alumnes són castellanoparlants, però per a ells l'aprenentatge és diferent. Les semblances del català amb el romanès els han ajudat a entendre també coses de la llengua romanesa. Per exemple, la neutralització de la vocal també existeix, però no s'havia plantejat mai com un problema ni s'explicava aquest fenomen vocàlic, tot i que en romanès és molt més complicat. Si s'ensenyés, s'entendria més bé l'origen de la llengua.
***************************
L'entrevista va concloure amb una sèrie de reflexions per fer-nos partíceps de l'estimació que senten per Girona i les ganes d'aprendre una llengua que s'han fet seva.
El seu desig és conèixer molt més la literatura, però veuen i entenen que això potser no ho podran trobar al CNL de Girona, perquè no n'és l'objectiu principal.
"Aquí ens sentim com a casa. La dita "Girona, m'enamora" és veritat."
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte