Ara ve Nadal! - L'Heura Digital

"Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa n'hi darem un tall".

Això diu la cançó popular, però per Nadal ara ja no matem els galls, però sí que posem el tió a prop de la llar de foc, si en tenim, perquè s'escalfi i, si no, el tapem ben tapat amb una manta i l'alimentem amb fruites i verdures perquè cagui regals als menuts de casa.

I del tió, precisament, volem parlar en aquests "Apunts de llengua".

La cançó popular, que com la majoria de les cançons populars té múltiples versions, diu:

"Tió, tió, caga tió,

si no cagues bé,

un cop et donaré.

Caga tió!"

I d'aquest "Caga tió!", aquesta nova manera de denominar-lo erròniament: el "cagatió"*. Doncs bé, parem-hi atenció:

"Caga tió" és una ordre. El verb "cagar" conjugat en segona personal del singular de l'imperatiu. L'ordre se li dóna al "tió", que significa "tronc gros", dels que es fan servir per cremar a la llar de foc. Per tant, el que fem per Nadal és fer cagar el tió a bastonades.

Tradicionalment el tió no cagava objectes grossos (d'aquests regals ja se n'encarreguen els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc.

Avui dia, el tió porta regals de tota mena per a petits i grans, però el que segur que no ha canviat és el seu nom: "Tió" i el fet que com més fort el piquem, més regals ens cagarà!

Bon Nadal!