Maria Perpinyà, una voluntària implicada en el programa - Especial Voluntariat per la llengua

He treballat 40 anys en diferents instituts d'ensenyament i em vaig jubilar al Carles Rahola de Girona. Sóc comunicativa i he gaudit ensenyant. Segueixo aprenent llengües estrangeres, és important per activar les neurones.

M'agrada viatjar, llegir, caminar, nedar... Formo part d'una coral entranyable. Tinc l'agenda ben plena i no m'avorreixo mai.

Dir-vos finalment que sóc mare de tres nois i tinc tres néts preciosos. La maternitat m'ha empès sempre a treballar per a un futur millor per a tots ells.

 

Per què et vas fer voluntària?

Ja des de ben jove he format part de diferents voluntariats i fa uns anys que sóc del Voluntariat de Suport en la Solitud de l'hospital Josep Trueta de Girona. Allà em van demanar que fes una entrevista per al seu blog a un jove voluntari senegalès. Era en Thérence. Allò va ser una trobada regal, el feeling va ser total. En acabar vàrem decidir entrar al Voluntariat per la llengua.

 

Així doncs no és la primera experiència en voluntariat?

No. He treballat en l'àmbit social des de ben jove. Vaig tenir l'ocasió de conèixer la misèria i la gran precarietat que vivien les famílies immigrants de Torre Gironella de Girona. Va ser tota una experiència per a mi que m'ha ajudat a entendre moltes coses al llarg de la vida i el fet de constatar que sóc molt afortunada.

 

Què creus que t'ha aportat fer de voluntària?

M'ha aportat coses positives. El fet de conèixer un noi com en Thérence, obert, entusiasta i amb ganes d'aprendre. Això fa que jo també hagi pogut entrar en el seu món, obrir-me al seu país, costums i paisatges. Les nostres trobades són sempre profitoses, se'ns fan curtes i, a més, divertides. Les llengües són horitzons que no s'acaben mai. Quina sort!

 

Quins avantatges veus en el Voluntariat per la llengua?

Molts. Primer de tot cal dir que el català, la nostra llengua, té moltes mancances. Una llengua que no té el suport d'un estat al darrere sempre coixeja. Hi ha molta feina per fer en aquest sentit i el Voluntariat per la llengua fa aquesta tasca aparentment discreta, però fonamental per fer-la conèixer, per apropar-la a la gent de fora i, sobretot, fer-la estimar. La llengua és l'ànima d'un poble!

 

Recomanaries l'experiència?

La recomano vivament. Trobar una estona per enraonar (recordem: els catalans parlem posant-hi la raó) fer conèixer el que som i tenim, compartir-ho amb naturalitat tot descobrint que també hi ha altres països amb riqueses lingüístiques magnífiques. Això ens ennobleix a tots i ens eixampla. I, és clar, amb aquestes trobades del Voluntariat contribuïm a enaltir el català, que ara per ara encara es troba en una situació de feblesa.