La vetlla de Tots Sants (All Hallows Eve, i d'aquí Halloween) a Catalunya tenim per tradició fer la castanyada.
És època de castanyes i moniatos, perquè tradicionalment començava el fred (cada vegada més tardà) i venia de gust alguna cosa calenta per escalfar les mans, l'estómac i l'ànima amb un bon glop de moscatell, per encarar les llargues nits de tardor que havien de venir.
La llengua ens proveeix de tot un sistema de petites peces de rellotgeria per atorgar als nostres mots nous significats i nous matisos. Aquestes petites peces, relligades per un engranatge subtil, són el que en morfologia s'anomena afixos. Justament, pensant en la castanya + -ada i les castany + -eres, parlarem de sufixos: els afixos que col·loquem darrere l'arrel del mot.
Però fixeu-vos fins a quin punt un sufix, tan poca cosa aparentment, com -ada pot arribar a ser productiu i crear matisos diferents a partir d'una arrel, vegem-ho:
1) Per crear noms col·lectius:
núvol > núvol + -ada: nuvolada
gent > gent + -ada: gentada
2) Per crear noms que expressen una acció sobtada, especialment cops:
bastó > bastó + -ada: bastonada
riera > riera + -ada: rierada
clatell > clatell + -ada: clatellada
3) Per expressar l'acció pròpia d'algun ésser:
brètol > brètol + -ada: bretolada
criatura > criatura +- ada: criaturada
4) Per indicar capacitat o mesura o, simplement, quantitat:
barri > barri + -ada: barriada
cullera > cullera + -ada: cullerada
costella > costella + -ada: costellada
5) Per expressar dimensions i magnituds:
ample > ample + -ada: amplada
llarg > llarg + -ada: llargada
6) Per crear també adjectius a partir d'un nom:
ala > ala + -ada: alada
estel > estel + -ada: estelada
Amb morfologia o sense, la qüestió és passar una bona castanyada (castanya + -ada), menjant castanyes, moniatos i panellets (pa + n + ell + et + s) tot ben acompanyat de moscatell (moscat + ell).
Bona castanyada a tothom!
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte