Alguna vegada heu sentit a parlar de "la llengua dels ocells" (鸟语, niǎoyǔ)? Amb aquesta curiosa denominació es coneix popularment el cantonès, un dels dialectes del xinès més populars arreu del món. Si voleu saber-ne el perquè, aquest apunt us aproparà a una melodia més familiar del que no us penseu.
Com potser recordareu, ara fa uns dies dèiem que el xinès és una llengua sil·làbica i tonal: una mateixa síl·laba es pot pronunciar modulant la veu de diferents maneres. Així, a la varietat estàndard, l'anomenat mandarí, hi ha quatre tons possibles: un de sostingut, un d'ascendent, un de descendent-ascendent i, finalment, un de descendent.
Aquest fenomen que, a primera vista, pot semblar una mica complex, no ho és tant si pensem en el català. Fixeu-vos en la manera com pronunciem el mot sí en els casos següents:
1. ̶ Faràs els deures?
̶ Sí, ja els faré.
2. ̶ Hi han assistit mil persones.
̶ Sí? Que bé!
3. ̶ Saps que l'han despatxat?
̶ Sí? No m'ho puc creure...
4. ̶ Vindràs o no vindràs?
̶ Sí! No m'ho diguis més.
Què us ha semblat? Us atreviu a practicar els quatre tons del mandarí? Aquí en teniu uns exercicis interactius: http://www.bbc.co.uk/languages/chinese/games/tones.shtml.
Els més agosarats, però, han de saber que alguns dialectes del sud de la Xina, com ara el cantonès, presenten una riquesa tonal superior i poden arribar als nou tons! Aquesta musicalitat tan marcada i el fet que molts dialectes resultin inintel·ligibles entre si explica la imatge del so dels ocells, bonic de sentir però difícil d'entendre per a molts parlants.
Us esperem a la propera mandarina de L'Heura! No us la perdeu!
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte