Consorci per a la Normalització Lingüística

Mira i parla - Notícies del CPNL

Notícies del CPNL

Mira i parla


Aquesta activitat, organitzada pel CNL de Barcelona (Delegació de Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi), és una adaptació del programa Visual Thinking Strategies (VTS), un mètode interactiu de reflexió a través de l'art. Es tracta de mantenir un diàleg tenint com a excusa la imatge artística. Es planteja treballar per aprendre a mirar i tractar de comunicar-ho mitjançant la paraula.

Amb aquesta acció es pretén millorar l'expressió oral (augmentar la fluïdesa i perdre la vergonya), mantenir la llengua catalana durant la conversa, aprendre a relatar per fer-se escoltar, generar discursos lliures argumentats, argumentar i contraargumentar i, sobretot, fomentar l'ús social del català. El projecte pot aplicar-se per millorar l'expressió oral a tots els cursos a partir del nivell elemental.

En les tasques d'aula habitualment es treballa amb situacions comunicatives contextualitzades, amb unes estructures lingüístiques i un vocabulari pautats, que sovint no permeten que els alumnes deixin anar la imaginació i la creativitat. En aquestes sessions cada alumne inventa la seva història particular, i totes són vàlides, no hi ha una conclusió única ni hi ha judicis. Per tant, dóna la possibilitat d'expressar-se més lliurament. Quan l'alumnat té prou domini de la llengua per generar una narració, aquest mètode anima a parlar, perquè les possibilitats de diàleg a partir de la imatge es multipliquen, engresquen a produir un discurs, sigui quin sigui. Com que el professor o professora no corregeix l'alumne perd el sentit del ridícul i la por de l'error, la qual cosa ofereix la seguretat i la confiança imprescindibles per atrevir-se a utilitzar la llengua d'aprenentatge.

Es tracta de projectar diferents imatges que han estat triades prèviament perquè permetin diferents interpretacions. Cal aclarir-los que no cal entendre d'art perquè ningú se senti desplaçat. No s'ha de dir ni el nom del moviment artístic ni de l'autor. Simplement la imatge és l'excusa per parlar, o sigui que es llegeix com si fos un text. La durada aproximada és una hora, durant la qual es projectaran un màxim de quatre imatges per sessió. Cada imatge exigeix un temps diferent de discussió. És important que es fixin en tots els detalls. Els hem d'induir a mirar i pensar al mateix temps. Els alumnes han d'observar la imatge i pensar què hi està passant. Aleshores el professor dóna la paraula perquè cada alumne expliqui què hi passa. Formulant sempre les preguntes bàsiques: -Què et sembla que passa aquí? -Què hi veus que et faci dir això? -Per què dius que l'obra és d'aquesta època? -Algú creu que hi passa alguna cosa diferent? La intencionalitat d'aquestes preguntes és molt clara: obligar a donar una resposta de tipus narratiu i evitar descripcions aïllades. És important crear un ambient o una situació emocional en què cadascú pugui explicar la història imaginada de manera espontània. El professor és un conductor que no parla, sinó que només pregunta i escolta atentament. També dinamitza i connecta quan cal.

L'aplicació d'aquest mètode innovador permet ensenyar a través de les emocions que ens proporcionen les imatges artístiques. El resultat és una activitat enriquidora que motiva l'alumne a utilitzar el català perquè, a través de l'art, sent emocions, sensacions i sentiments que en definitiva tots experimentem quan aprenem la primera llengua i sovint és difícil viure amb les activitats més pautades de les classes de llengua. És estimulant i atractiu per a l'alumnat que en una societat on predomina la imatge aquesta sigui el fil conductor a partir del qual es genera el discurs en una classe.

Seguint el mateix mètode, es pot fer l'activitat a fora de l'aula i fer la sessió a qualsevol museu a fi de fomentar l'ús del català fora de l'àmbit acadèmic i posar el patrimoni artístic del país a l'abast de tothom.

<< Tornar al butlletí
Llicència de Creative Commons Consorci per a la Normalització Lingüística