L'art és una d'aquelles activitats que si la cultives et pot acompanyar tota la vida. No només no té edat, sinó que com més has viscut més en gaudeixes: més experiència, menys pors i més llibertat.
Vaig començar dibuixant, després va seguir la pintura..., però la tercera dimensió és molt especial. Això sí, necessites temps, espai per treballar, espai per emmagatzemar, materials i eines. Que n'és de car l'amor a l'art!
En l'escultura més tradicional, l'escultura objecte, el procés és sovint tan important com la peça final. La diversitat de materials és immensa i les tècniques per treballar-los també. N'hi ha d'agressives i de suaus, de ràpides i de lentes, de meticuloses i d'espontànies. Pots construir o destruir, ajuntar o trossejar, acariciar o arrencar. T'hi pots barallar, fer i desfer, o t'hi pots entendre d'allò més bé i acabar amb una forta abraçada. L'escultura és versàtil, s'adapta a la singularitat de cada persona i al seu moment vital.
I tot això encara esdevé més inspirador quan ens endinsem en l'escultura més contemporània, entesa com una intervenció en l'espai, una instal·lació. Aquí, sovint, fins i tot hi pots entrar i formar-ne part. T'hi pots passejar, et pots deixar envoltar, percebre, i escoltar-hi les teves pròpies narratives.
Per molts escultors, el tacte és tan important com pels nadons quan coneixen el món tocant tot allò que els envolta. És un sentit molt valuós que deixem de banda a mesura que ens fem grans, a favor de la vista. Encara amb més accent en el món virtual i de la imatge en què vivim. És per això que la presència física de l'escultura té tanta força i, alhora, és tan màgica.
Ara estic fent el doctorat sobre una escultora fantàstica, la Louise Bourgeois. És un referent d'allò més inspirador i m'ha permès seguir en contacte amb el món de l'art en aquests darrers tres anys en què he fet les dues millors escultures de la meva vida: la Francesca i en Nicolau.
Fas alguna activitat interessant fora de la feina? Ens ho vols explicar?
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte