Nascut a Artés, el 1957. Llicenciat en història medieval i mestre de català per la Universitat de Barcelona, exerceix de professor de català al CNL Montserrat.
Músic de formació tradicional, és compositor i toca diversos instruments, entre ells la guitarra, la gralla i la mandolina. És membre del grup de música Amar Mendè, que el formen, entre altres músics, dues alumnes del Consorci: l'Oyuna Baturova, de Sibèria, i la Touty Mane, del Senegal.
També és autor de textos per a teatre i teatre de carrer, i cofundador i membre de Gog i Magog, teatre de carrer.
Josep Noguera, a l’esquerra, tocant la mandolina
- Com va néixer el grup de música Amar Mendè i per qui està format?
El grup Amar Mendè neix de la casualitat. Una tarda que vaig coincidir en un estudi de gravació amb el marit de la cantant Oyuna Baturova; en una pausa, tot xerrant, va comentar que buscava músics per acompanyar-la, que ella al seu país era cantant professional i ara, aquí, no trobava gent per fer el seu repertori. A mi, que ja havia fet coses amb músics de diverses procedències, em va fer il·lusió conèixer una música nova i poder experimentar tot barrejant-la amb músiques i sonoritats de Catalunya i la mediterrània. A partir d'aquí s'hi van incorporar el Francesc Riera als instruments tradicionals de vent (gralla, tarota, flabiol, sac de gemecs, flauta...), el Manel López a l'acordió, el Bernat Torras a la percussió i, puntualment, la cantant senegalesa Touty Mane i el percussionista, també del Senegal, Cheikh Koite.
- D'on ve aquest nom?
L'Oyuna és de Buriàtia, una república russa de Sibèria tocant a Mongòlia. De fet, a la gent del seu poble els diuen els mongols russos i en la seva llengua, una variant del mongol, amar mendè és una expressió que serveix per rebre els viatgers, donar-los la benvinguda i oferir-los la seva amistat. Ens va agradar de seguida!
- Quin tipus de música toqueu i què us va fer decidir per aquest estil?
A mi, que sóc músic de formació tradicional, sempre m'ha agradat buscar experiències de fusió, mestissatge, barreja o com es vulgui dir de sonoritats, cançons i danses nostres amb altres estils i llenguatges musicals. Amb en Francesc Riera ja havíem fet diverses experiències amb músics de jazz, com el Manel Camp, de rock and roll, com el Jordi Pegenaute, de flamenc barrejat amb gralles, amb el Diego Cortés, amb Mohamed Souleimane del Marroc, Antunes Nasser Neto del Brasil, Bakary Keita del Senegal, etc. L'any 2008 vam fer un espectacle que es deia Encontres, al teatre Kursaal de Manresa, barrejant un esbart dansaire i el seu repertori amb ritmes i músiques del Senegal. Una altra vegada, a Sant Joan de Vilatorrada vam jugar barrejant els bastoners d'Artés i la música dels seus balls amb músics i ritmes del Marroc. Per això ens va agradar tant la possibilitat de poder treballar amb una cantant de Sibèria i, si a més hi podem afegir la Touty del Senegal i el seu percussionista, és la nostra felicitat! Ei, per cert, que si totes dues parlen i canten tan bé en català és gràcies al Consorci: una, l'Oyuna, va estudiar a Terrassa i l'altra, la Touty, a Manresa.
- Incorpores la música en la teva tasca de professor o en alguna altra activitat del Consorci?
Reconec que incorporo poc la música a les classes, tot i que les vegades que ho he fet ha anat prou bé. Quan la vaig incorporar va ser a la festa dels 25 anys del CNL Montserrat, on, després de parlar-ne amb l'equip directiu i els professors del centre, vam decidir fer un petit concert amb el grup Amar Mendè i la Touty Mane i el seu percussionista. La intenció era mostrar com dues noies de procedències tan diverses i llunyanes, que apareixien a l'escenari amb els seus vestits típics i en un primer moment cantant en les seves llengües, podien cantar, parlar i relacionar-se entre elles i amb el públic en català. A més a més, el fet de cantar i ballar tan bé i la seva energia encomanadissa va fer que tothom acabés l'acte ballant en una autèntica festa participativa.
- Col·labores també amb Pallassos sense fronteres, un projecte en què has pogut mostrar-hi la teva faceta de músic i que t'ha servit a l'hora d'impartir classes de català al Consorci. De quina manera?
Ara fa 21 anys amb Gog i Magog vam ser el tercer grup de pallassos que agafava la furgoneta i se n'anava a fer riure els nens als camps de refugiats, en aquest cas als Balcans, durant els anys de la guerra. Després he tingut la sort d'anar-hi amb altres grups, a Bòsnia, Senegal, Kosove i Perú. És una experiència colpidora, però molt enriquidora. En tornant, tothom comenta el mateix: "he marxat amb ganes de donar-ho tot i quan torno m'adono que he rebut molt més del que hagi pogut arribar a donar". D'altra banda, a les classes, faig Inicials i Bàsics, en aquelles situacions en què ningú m'entén i no tenim cap llengua en comú amb els alumnes, m'adono que faig servir molts recursos gestuals, relacionals i d'expressió que he après dels pallassos. Maneres de fer, comportaments que et proporcionen un acostament a les persones més enllà de la llengua i que et permeten fer els primers passos per introduir-los a l'aprenentatge del català.
Podeu veure una versió molt especial de la sardana Per tu ploro, de Pep Ventura amb lletra de Joan Maragall, a http://youtu.be/D5VpNSzOr_0
També podeu escoltar més cançons al canal Amar Mendè del youtube i a www.myspace.com/amarmend
Fas alguna activitat interessant fora de la feina? Ens ho vols explicar?
Consorci per a la Normalització Lingüística
Contacte