25 anys fent bategar el català

Centres


CPNL
← Tornar al llistat de notes de premsa

Notes de premsa

  • CPNL - Dijous, 22 de febrer de 2018

    Música, poesia i dansa per celebrar l’inici de l’Any Pompeu Fabra

    Més de 400 persones assisteixen a l'acte d'inauguració de l'Any Fabra. El CPNL participa en l'homenatge en memòria del Mestre a Badalona.

    Per iniciar oficialment la commemoració de l'Any Pompeu Fabra, la Direcció General de Política Lingüística tria el municipi de Badalona, lloc on el lingüista va viure durant més de 20 anys.

    L'acte, que es va celebrar ahir 21 de febrer al vespre, va deixar petit el pati de butaques del Teatre Zorrilla, amb més de 400 persones de públic. Una celebració que va comptar amb la presència i intervencions destacades de l'alcaldessa de Badalona, M. Dolors Sabater, que va obrir l'acte; Jordi Ginebra, comissari de l'Any Pompeu Fabra; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística i presidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística, i Roger Torrent, president del Parlament de Catalunya, que va cloure la commemoració institucional. 

    Amb el títol Quan arrela el llenguatge clar i sota la direcció de Xavier Albertí, director artístic del Teatre Nacional de Catalunya, actors i actrius de la talla de Marta Angelat, Pere Arquillué, Oriol Genís, Manel Barceló, Carme Sansa, Rosa Cadafalch, Pablo Derqui i Jordi Oriol van fer diverses lectures i interpretacions sobre poemes i textos al voltant de la figura de Pompeu Fabra. Cesc Gelabert va omplir de dansa l'escenari i Maria Hinojosa i Francisco Poyato van ser els encarregats de posar-hi la interpretació musical. Un espectacle entranyable i molt ben travat, que va servir per homenatjar la figura de Pompeu Fabra i per fer palès l'abast de la seva vida i la seva obra, i les influències que encara se'n desprenen avui dia.

    Les intervencions institucionals van lloar el llegat de la vida i l'obra de Pompeu Fabra, amb paral·lelismes recurrents entre el moment històric que va viure el lingüista i l'actualitat política catalana.

    Sabater va iniciar la tanda de parlaments contextualitzant la importància de saber preservar el valor que Fabra va atorgar al català, sobretot en l'àmbit social, en la mesura que «la llengua a través de l'escola és una eina imprescindible de cohesió». Amb paraules de Ginebra, «és el signe extern més clar de la unitat i cohesió de la societat d'avui».

    Ester Franquesa, per la seva banda, va expressar la voluntat de perseverar en la tasca de Fabra: «Treballem per fer que el català sigui la llengua de tots els catalans, sigui quina sigui la seva llengua d'origen», i va emplaçar els assistents a fer que l'Any Fabra «sigui memòria, però sobretot que sigui estímul per enfortir socialment el català». Franquesa, que va tenir molt present tot el domini territorial i lingüístic del català, va acabar la intervenció fent una crida: «Fem-nos mereixedors del llegat de Fabra. Que el català sigui la llengua de tot i de tothom».

    A la cloenda, Roger Torrent, que també va fer una defensa acèrrima del model lingüístic d'escola catalana, va aplaudir la visió de Fabra, que entenia «que la llengua havia de ser tan plural com el país».

    El Consorci per a la Normalització Lingüística va formar part de la celebració, amb l'assistència de representants d'aquest organisme. L'espectacle va servir com a punt d'inici de totes les actuacions que el Consorci planifica arreu del territori, conjuntament amb la Direcció General de Política Lingüística, a través dels 22 centres de normalització lingüística, i que durant l'any 2018 han de servir per fer conèixer la figura del Mestre entre els aprenents de la llengua catalana, i especialment entre els col·lectius de persones nouvingudes que s'han instal·lat fa poc a Catalunya.

    Al final de l'acte, els assistents van poder gaudir d'una presa de xocolata especialment elaborada per a l'ocasió, com a detall curiós per recordar que Fabra era una persona molt llaminera.

    La jornada va acabar amb la visita a la casa on va viure Pompeu Fabra des del 1912 fins al 1939 i amb un «brindis per la salut de la llengua», al Centre Cultural El Carme.

    Enllaços relacionats




Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes