25 anys fent bategar el català

Centres


Notícies del CNL

Dilluns, 21 de gener de 2013

Presentació del recull lèxic Gegants del Vallès Oriental. Una colla de mots de festa i majestat a Granollers

Gegants del Vallès Oriental. Una colla de mots de festa i majestat és el primer recull de vocabulari que s’edita sobre el món dels gegants i s’emmarca en les activitats de col·laboració amb les entitats del programa del Voluntariat per la llengua.

Presentació del recull lèxic <em>Gegants del Vallès Oriental. Una colla de mots de festa i majestat</em> a Granollers

El dijous 17 de gener a les 7 de la tarda es va presentar el lèxic Gegants del Vallès Oriental. Una colla de mots de festa i majestat a la sala l’Aplegador de Roca Umbert, a Granollers. Organitzat pel Centre de Normalització Lingüística del Vallès Oriental, amb la col·laboració d’Amics dels Gegants i Capgrossos de Granollers, l'acte va ser conduït per Cristina Puig, tècnica de normalització lingüística de l’Oficina de Català de Canovelles, i hi van intervenir Josep Mayoral, alcalde de Granollers; José Orive, president del Consell Comarcal del Vallès Oriental; Josep Madorell, gerent del Consorci per a la Normalització Lingüística; Amadeu Carbó, expert en cultura popular, autor de la introducció del lèxic; Josep M. Gontan, president d’Amics dels Gegants i Capgrossos de Granollers, i Reyes Barragan i Roser Tintó, tècniques de normalització lingüística de l'equip que ha elaborat el lèxic. L'acte es va cloure fent ballar en Cosme i la Damiana, la parella de gegants de Granollers que fa 50 anys.

En primer lloc, Josep Mayoral va donar la benvinguda als assistents a Roca Umbert, que s'ha anat consolidant com a espai d'art i de cultura, i va remarcar les sinergies que permet establir la proximitat del CNL del Vallès Oriental, perquè conjuntament puguem “salvar els mots per seguir avançant”.

A continuació, José Orive va esmentar que la publicació que es presentava és la segona que edita el CNL del Vallès Oriental sobre el món de la cultura popular, després del lèxic Diables del Vallès Oriental, una colla de mots de foc i festa. Va subratllar el paper importantíssim de la cultura popular per garantir la cohesió social, pel fet que és un dels elements que ens identifiquen com a catalans. Finalment, va destacar la tasca fonamental del Voluntariat per la llengua en la construcció i el manteniment d'aquesta cohesió social.

En el seu torn, Josep Madorell va començar excusant l'absència de la presidenta del CPNL, Ester Franquesa, nomenada recentment, i va fer una mica d'història de l'evolució en la manera de treballar del CPNL. En una primera etapa, es va centrar sobretot a oferir classes de llengua catalana a les persones que no l'havien pogut aprendre a l'escola a causa de la situació política de les dècades anteriors. Els darrers anys, en canvi, ha calgut donar a conèixer la llengua a les persones que han vingut d'altres països i encoratjar-les a usar-la, per exemple a través del programa de Voluntariat per la Llengua.

Amadeu Carbó va començar dient que mai havia mirat el món geganter des de la perspectiva de la llengua fins que s'hi van posar en contacte les tècniques autores del lèxic. La majoria del vocabulari del món geganter, va dir, és molt recent, no pas perquè siguin paraules creades de nou, sinó pel fet que s’ha atribuït significats nous a paraules que ja existien; va posar com a exemple que en l'argot geganter “fer una boja” té un significat precís, que no s'entén en altres contextos. D'altra banda, l'existència de determinades expressions —“a mi m'ensenyaràs a portar gegants en dies de vent” o bé “ja em pots anar al darrere amb un flabiol sonant”— va dir, constitueix un testimoni de la presència dels gegants en la nostra cultura des de fa segles. Així ho indica també el fet que la primera referència que en tenim data del segle XV, vinculada a la processó del corpus. Probablement aquells gegants formaven part d'una representació bíblica. Va esmentar que si bé aquests primers gegants medievals representaven figures com ara Goliat, Samsó o Sant Cristòfol, durant el franquisme es van caracteritzar molt sovint com a Reis Catòlics. Va ser després del franquisme, va explicar, que el fenomen associatiu vinculat als gegants es va estructurar de la manera com el coneixem avui, i va destacar que en aquest país “la cultura popular és un motor molt potent per tenir el país vertebrat i organitzat”. “Això —va afirmar— dóna una responsabilitat molt important als col·lectius que formen part d'aquest món.”

Josep M. Gontan, president d’Amics dels Gegants i Capgrossos de Granollers, va fer referència als actes de celebració del cinquantenari dels gegants de Granollers i a la col·laboració de l’entitat que presideix amb el programa del Voluntariat per la llengua.

Reyes Barragan i Roser Tintó van parlar de les raons per les quals s’ha elaborat aquest lèxic, del procés d’elaboració, de les dificultats amb què s’han trobat i de la col·laboració incondicional que els han ofert en tot moment els col·lectius vinculats al món geganter. Així, van agrair especialment el suport i l'assessorament de Ramon Aumedes, que a més va cedir la il·lustració del tríptic; l'assessorament musical de Lluís Marmi, i la col·laboració especial d’Amadeu Carbó, autor de la introducció, i dels geganters de Canovelles, Cardedeu, Granollers, Montornès i també del Casc Antic de Barcelona.

Gegants del Vallès Oriental. Una colla de mots de festa i majestat és el segon lèxic en format de tríptic editat pel CNL del Vallès Oriental i relacionat amb la cultura popular. L’anterior, Diables del Vallès Oriental. Una colla de mots de foc i festa, se centrava en la tradició dels diables. En tots dos casos el lèxic específic no apareix en una llista, sinó integrat en un text que, en el cas dels gegants, descriu les diferents etapes del procés de creació del gegant, des del modelatge al taller i la confecció de la roba, fins al bateig de nous gegants i la festa gegantera. S’ha elaborat amb l’assessorament d’especialistes en cultura popular i música tradicional, i ha estat revisat pel Termcat. El tríptic inclou una introducció d’Amadeu Carbó, expert en cultura tradicional i president de l’Associació Joan Amades.


CNL del Vallès Otiental
Enllaços relacionats

Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes