25 anys fent bategar el català

Centres


Notícies del CNL

Dimarts, 29 de maig de 2012

L'estudi Ofercat analitzarà l'oferta lingüística de 4.000 establiments barcelonins

L’estudi, impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, comptarà amb la col·laboració de diverses organitzacions empresarials

Des que es va iniciar l’any 2001, l’Ofercat ha dibuixat un mapa que reflecteix l’oferta lingüística en català de 20 ciutats catalanes

La directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura, Yvonne Griley, i el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, han presentat avui en roda de premsa el nou estudi Ofercat que es farà a la ciutat de Barcelona i han fet una valoració global de les dades recollides a 20 ciutats catalanes des del 2001.

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, a través del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, analitzaran l’oferta lingüística de 4.000 establiments barcelonins distribuïts pels diversos districtes de la ciutat. El resultat permetrà conèixer de prop l’oferta en llengua catalana en els establiments comercials, i s’inscriurà en l’estudi Ofercat que, des del 2001 fins a l’actualitat, ja ha permès conèixer de prop la realitat lingüística de 20 localitats catalanes.

El nou estudi comptarà amb la col·laboració de les organitzacions empresarials del sector.

L’anàlisi a Barcelona es desenvoluparà a cadascun dels deu districtes de la ciutat. A cada districte s’analitzaran un mínim de 400 comerços, distribuïts en 8 rutes de cinquanta comerços cada ruta. D’aquestes vuit rutes, un màxim de tres recorren els principals eixos comercials del districte, mentre que la resta es distribueixen de forma aleatòria per tot el territori, per aconseguir-ne una bona representativitat.

En total, doncs, es disposarà d’observacions de 4.000 comerços del conjunt de la ciutat de Barcelona, la qual cosa suposa una mostra àmplia de l’activitat comercial de la ciutat que permetrà fer desagregacions no només per territori, sinó també per sectors d’activitat dels comerços.

Els resultats es faran públics durant el segon semestre de l’any 2013.

Principals resultats de l’Ofercat

L’estudi Ofercat té per objectiu contribuir a conèixer quina és la realitat sociolingüística de la llengua catalana i complementar les estadístiques censals de coneixement de la llengua amb dades d’oferta i consum lingüístic que es recullen mitjançant un estudi d’observació de la retolació, les comunicacions escrites i la llengua oral d’identificació i d’adequació del personal d’atenció al públic.

Amb les dades recollides s’elabora un barem d’entre 0 i 100 punts que resumeix l’oferta de català en els àmbits analitzats: Administració pública; economia; societat i oci; mitjans de comunicació, i ensenyament i sanitat.

L’anàlisi dels estudis realitzats a 20 ciutats catalanes ha revelat que Olot és la ciutat amb més oferta en català, amb un índex de 80 punts sobre 100, mentre que Santa Coloma de Gramenet és la que en té menys i, tot i això, supera els 51 punts. En una primera fase, l’estudi també va revelar que Barcelona tenia una oferta en català de 64 punts.

Des del punt de vista sectorial, hi ha importants contrastos: els àmbits vinculats als sectors públics (Administració, ensenyament i sanitat) són els que tenen l’oferta més alta en català; economia i societat i oci són els sectors amb més diferències entre poblacions, d’acord amb la diversitat sociolingüística dels municipis; finalment, el sector dels mitjans de comunicació té els índexs més baixos i homogenis, fet que és marcat per l’oferta dels mitjans generalistes. Hi ha importants diferències entre les diverses administracions públiques: la Generalitat i l’Administració local tenen els valors més alts; l’Administració de l’Estat presenta els índexs més baixos, i l’Administració de justícia es troba en una posició intermèdia.

Prenent com a referència les dades del comerç a la ciutat de Barcelona (on n’hi ha una mostra més àmplia), el sector amb una oferta de català més alta és el financer, i el més baix, el de la restauració i l’hostaleria.

Pel que fa als factors analitzats, en la majoria dels casos el rètol principal té uns índexs superiors als de la retolació informativa, que inclou altres rètols de l’establiment. També s’ha observat que la llengua d’adequació oral o llengua de resposta a un interlocutor que s’adreça en català és sempre més alta que la llengua d’identificació oral o llengua oral amb què s’inicia una conversa. Aquest darrer aspecte implica que l’ús oral de català podria arribar a ser superior al que és en la pràctica diària actual si és manté la llengua catalana amb els interlocutors que l’entenen.


Departament de Cultura

Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes