25 anys fent bategar el català

Centres


Notícies del CNL

Dimarts, 29 de maig de 2012

L’estudi Ofercat analitzarà l’oferta lingüística de 4.000 establiments barcelonins

L’estudi, impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona, comptarà amb la col·laboració de diverses organitzacions empresarials. Des que es va iniciar l’any 2006, l’Ofercat ha dibuixat un mapa que reflecteix l’oferta lingüística en català de 20 ciutats catalanes

El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, a través del Centre de Normalització Lingüística de Barcelona, analitzaran l’oferta lingüística de 4.000 establiments barcelonins distribuïts pels diversos districtes de la ciutat. El resultat permetrà conèixer de prop l’oferta en llengua catalana en els establiments comercials, i s’inscriurà en l’estudi Ofercat que, des de 2006 fins a l’actualitat, ja ha permès conèixer de prop la realitat lingüística de 20 localitats catalanes. Justament, aquesta nova onada i el moment actual de l’estudi seran objecte d’una presentació en què intervindran la directora general de Política Lingüística del Departament de Cultura, Yvonne Griley, i el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana. L’acte tindrà lloc el dia 29 de maig, a les 10.30 h, al Palau de la Virreina.

Fins al moment, l’Ofercat ha revelat que Olot és la ciutat estudiada amb més oferta en català, amb un índex de 80 punts sobre 100, mentre que Santa Coloma de Gramenet és la que en té menys i, tot i això, supera els 51 punts. En una primera fase, l’estudi també va revelar que Barcelona tenia una oferta en català de 64 punts.

D’altra banda, l’Ofercat ha permès classificar les ciutats estudiades en tres grups: les que ofereixen uns índexs alts (iguals o superiors a 70), que són: Olot, la Seu d’Urgell, Tremp, Manresa, Figueres, Salt, Girona, Tortosa, Lleida, Reus i Terrassa; les que ofereixen índexs intermedis (entre 60 i 70 punts), que són: Mataró, Granollers, Lloret de Mar, Tarragona, Sabadell i Barcelona, i les que ofereixen índexs més baixos i, tot i això, són superiors a 50, que són: L’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet.

Des del punt de vista sectorial, hi ha importants contrastos: els àmbits vinculats als sectors públics (Administració, ensenyament i sanitat) són els que tenen l’oferta més alta en català; economia i societat i oci són els sectors amb més diferències entre poblacions, d’acord amb la diversitat sociolingüística dels municipis; finalment, el sector dels mitjans de comunicació té els índexs més baixos i homogenis, fet que és marcat per l’oferta dels mitjans generalistes. Hi ha importants diferències entre les diverses administracions públiques: la Generalitat i l’Administració local tenen els valors més alts; l’Administració de l’Estat presenta els índexs més baixos, i l’Administració de justícia es troba en una posició intermèdia.

Prenent com a referència les dades del comerç a la ciutat de Barcelona (on n’hi ha una mostra més  àmplia), el sector amb una oferta de català més alta és el financer, i el més baix, el de la restauració i l’hostaleria.

Pel que fa als factors analitzats, en la majoria dels casos la retolació identificativa o rètol principal té uns índexs superiors als de la retolació informativa, que inclou altres rètols de l’establiment. També s’ha observat que la llengua d’adequació oral o llengua de resposta a un interlocutor que s’adreça en català és sempre més alta que la llengua d’identificació oral o llengua oral amb què s’inicia una conversa. Aquest darrer aspecte implica que l’ús oral de català podria arribar a ser superior al que és en la pràctica diària actual si és manté la llengua català amb interlocutors que l’entenguin, sigui quina sigui la llengua d’ús.

El nou estudi a 4.000 establiments de Barcelona suposarà l’inici d’un segon cicle de l’Ofercat, que comptarà amb la col·laboració de les organitzacions empresarials del sector.


Direcció General de Política Lingüística i CPNL

Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes