25 anys fent bategar el català

Centres


Notícies del CNL

Dilluns, 26 de juliol de 2010

Presentació del balanç del Govern en política lingüística entre 2004 i 2010

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha advertit que “cap sentència” aturarà “el compromís ferm” del Govern amb l’impuls del català, després que al llarg d’aquestes dues legislatures s’hagin situat “unes bases consolidades i útils” que garanteixen “un bon futur” per a la llengua.

Presentació del balanç del Govern en política lingüística entre 2004 i 2010

“La societat civil, la iniciativa privada i els professionals implicats es mereixen l’horitzó més ambiciós i el compromís més ferm de part de les seves institucions i en la fermesa d’aquest compromís no ens aturarà cap sentència”, ha advertit. “La Generalitat no té la més mínima intenció de modificar cap llei nascuda del marc legal aprovat pel poble català”, ha sentenciat en la presentació de la publicació Balanç de Política Lingüística 2004-2010, que ha fet al costat del secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, i la directora de Planificació i Foment, Paquita Sanvicén.
 
El vicepresident del Govern ha subratllat “l’imprescindible canvi de fons” que el Govern ha fet en aquestes dues legislatures, entenent la política lingüística com una “política estratègica i transversal” i la llengua com un “instrument al servei del benestar social i de la igualtat entre totes les persones que formem el país avui”. “La llengua no és un reducte folklòric, sinó un àmbit imprescindible per a la cohesió social i l’avenç del país”, ha advertit Josep-Lluís Carod-Rovira. En aquest sentit, ha explicat, el Govern ha treballat per garantir un ús social de la llengua “estès i normalitzat en tots els àmbits” i “la igualtat d’oportunitats lingüístiques per tothom que viu a Catalunya i vulgui adherir-se a la comunitat catalanoparlant”, amb l’ampliació del nombre de cursos, la posada en marxa de recursos com el Parla.cat o l’impuls del programa Voluntariat per la llengua, entre molts altres. “Volem un país cohesionat i vertebrat i la llengua ha de ser una eina més al servei d’aquest objectiu”, ha dit.
 
Ha subratllat la permanent col·laboració amb la societat civil, el món empresarial i els parlants i la tasca desenvolupada a l’exterior, amb una difusió “excepcional” de la llengua catalana que s’ha presentat com “una llengua potent i d’excel·lència” en ciutats com Frankfurt, Berlín, Bogotà o París. “El català no és una llengua d’ús domèstic, sinó que ens posiciona molt bé qualitativament a nivell internacional”.
 
‘Una política de mirada llarga’

Segons el vicepresident, el Govern ha fet “una política de mirada llarga, d’allò que ens convé al país en termes econòmics i socials”, per la qual cosa “si continuem pel mateix camí estem en condicions d’augurar un bon futur pel català”. “Comptem amb una llengua que creix, amb una comunitat lingüística orgullosa, conscient i compromesa, dotada de recursos d’aprenentatge i millora en l’ús de la llengua i amb més eines legals que permetin la llibertat real en la tria lingüístic en cada vegada més àmbits”, ha dit, i per això “encarem el futur amb optimisme i responsabilitat compartida”. “El camí fet fins ara no es pot desfer sense que signifiqui una pèrdua dels recursos i esforços individuals que s’hi ha destinat”. 

En els mateixos termes s’ha expressat el secretari de Política Lingüística, Bernat Joan, qui ha destacat la feina feta per aconseguir que “el català sigui la llengua pública comuna del país i aconseguir així la plena normalització lingüística del país”. En aquest sentit ha subratllat el desplegament legislatiu que s’ha amb la llei de la llengua de signes catalana, la llei d’educació o la llei del cinema i que han estat “clau per refermar l’estatus de la llengua i garantir els drets lingüístics de tothom”. En la mateixa línia, directora de Planificació i Foment, Paquita Sanvicén, ha destacat que “vincular la política lingüística a una responsabilitat social ha estat un element estratègic del Govern”.


Principals actuacions

• Desenvolupament legislatiu. Elaboració de la Llei de la llengua de signes catalana i de la Llei de l’aranès i participació en l’elaboració de la Llei d’educació, el Codi de consum, la Llei d’acollida i la Llei del cinema.

• Coneixement del català. Increment de les activitats encaminades a aconseguir la incorporació de la població nouvinguda a la comunitat lingüística catalana, amb l’ampliació dels cursos del CPNL, que han passat dels 69.000 alumnes del curs 2004-2005 als 113.000 actuals.

• Foment de l’ús del català. S’ha impulsat les campanyes Dóna corda al català, Dóna corda al català. El català va amb tu i Encomana el català i s’han fet actuacions amb organitzacions empresarials i sectors professionals (acords amb col·legis d’advocats, notaris o procuradors, programa PROFIT...). També s’han atorgat subvencions per afavorir la presència del català al cinema. S’han atorgat ajuts a 31 empreses per al doblatge o la subtitulació de 145 pel·lícules. Més de 4,5 milions d’espectadors han vist films en català.

• Atenció i serveis a la ciutadania. Impuls a les eines tecnològiques, amb la posada en funcionament el Parla.cat (més de 50.000 usuaris des de la posada en marxa el 2008), l’Optimot o els traductors automàtics, amb més de 36 milions de serveis de traducció (6 bilions i mig de paraules traduïdes).

• Altres. A nivell internacional, s’han establert acords de cooperació amb territoris com el Quebec o Flandes i s’han intensificat les relacions amb països plurilingües com Estònia, Polònia, Escòcia o Taiwan, interessats a conèixer de primera mà el model català. D’altra banda, la llengua ha estat present, de la mà de l’IRL, a la Fira de Frankfurt, l’Expolangues de París o l’Expolingua de Berlín.


Generalitat de Catalunya
Enllaços relacionats

Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes