25 anys fent bategar el català

Centres


Notícies del CNL

Dilluns, 9 d'agost de 2010

El col·legi de la Torre de l'Espanyol: recull de les paraules apadrinades durant l'estada de 'Xeic! Paraules de l'Ebre' a la Ribera d'Ebre

L'exposició "Xeic! Paraules de l'Ebre", que recull la riquesa lèxica del català que es parla a les Terres de l'Ebre, va visitar durant el curs escolar 2009-2010 un total de 15 centres educatius de la Ribera d'Ebre, a més de ser present en diversos actes socioculturals. El segon centre que va visitar va ser el CEIP El Tormo (la Torre de l'Espanyol).

El col·legi de la Torre de l'Espanyol: recull de les paraules apadrinades durant l'estada de 'Xeic! Paraules de l'Ebre' a la Ribera d'Ebre

Ubicació de la Torre de l'Espanyol, poble de 678 habitants (2009) situat al nord de la Ribera d'Ebre.

Apadrinament de paraules durant l'estada de "Xeic! Paraules de l'Ebre" aquest curs escolar a la Ribera d'Ebre

Durant aquestes estades, que es van dur a terme en dues rondes, no tan sols es va tenir l'ocasió de veure l'exposició sinó que, en la majoria dels casos, l'alumnat dels centres va fer un treball a classe sobre el lèxic ebrenc. Aquest treball va consistir a comentar el vocabulari propi de les Terres de l'Ebre i també a contribuir, de manera individual, a recollir mots locals que comencen a perdre (o ja han perdut del tot) el seu ús, abans ben viu, en les converses habituals.

El recull i comentari dels mots proposats, que ha dut a terme la tècnica del Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre, Montsant Aymat, ha estat possible, doncs, gràcies a l'alumnat, al professorat i a la resta de visitants dels centres que hi han participat. El resultat de la recollida de les paraules proposades (que han estat totes respectades escrupolosament, encara que algunes siguin barbarismes, mots no estrictament apadrinables o expressions que no s'han pogut comprovar), les quals s'han començat a aplegar després de l'acabament del curs escolar, s'aniran fent públics a mesura que es vagin recopilant.

 

Recull de les paraules apadrinades durant l'estada de "Xeic! Paraules de l'Ebre" al CEIP El Tormo (la Torre de l'Espanyol)

Durant l'estada de l'exposició al col·legi de Flix, que es va dur a terme del 5 a l'11 d'octubre de 2009, es van recollir un total de 105 propostes.

Pel que fa al lèxic relacionat amb els vegetals, s'ha proposat moltes vegades el mot trumfo (tubercle comestible de la patatera), manera de designar aquest aliment bàsic molt estesa pel nord de la Ribera d'Ebre; també s'ha recopilat diverses vegades maçana (fruit de la pomera), mot àmpliament utilitzat en tot el domini occidental; un altre mot recopilat ha sigut alberge (fruit del presseguer), que també s'ha recollit amb la variant albergi, sempre amb una articulació de la lateral totalment velaritzada ([aw]); altres mots que designen vegetals que formen part de l'alimentació habitual recollits han estat prebina (fruit de la pebrotera) i safranòria (arrel gruixuda, taronja, mengívola i nutritiva, coneguda en català estàndard per pastanaga).

Pel que fa al lèxic relacionat amb els estris, s'ha recollit pitxell (atuell amb una nansa i dos brocs per beure aigua), mot àmpliament utilitzat en tot el territori ebrenc; també s'ha recollit ferrada (recipient tradicionalment de metall o de fusta ferrada que serveix per transportar líquids, conegut en català estàndard per galleda) però també galleta, paraula que s'utilitza en diversos pobles de la Ribera d'Ebre; un altre mot que s'utilitza en diversos pobles de la comarca recopilat ha estat parra (vas de terrissa, conegut en català estàndard normalment per test); també s'ha recopilat xapo, variant d'aixada; com a curiositat, però, cal destacar el mot mirall (superfície que reflecteix les imatges, mot utilitzat en la varietat estàndard), el qual, segons la persona que l'ha proposat, dins de la Ribera d'Ebre s'utilitza exclusivament a la Torre de l'Espanyol, mentre que a la resta de pobles es fa servir espill, mot àmpliament estès en tot el bloc occidental.

Pel que fa al lèxic relacionat amb els animals, s'ha recollit fardatxo (mot amb què es designen els llangardaixos en molts pobles de la Ribera d'Ebre), escarbot (insecte conegut en la varietat estàndard per escarabat) i moltó com a sinònim de xai (encara que per xai normalment s'entén el fill d'una ovella de màxim un any d'edat i per moltó, el mascle de l'ovella adult castrat); com a curiositat s'ha de destacar, encara que no sigui vocabulari torredà, l'aportació de tres maneres terraltenques de denominar l'insecte conegut en la varietat estàndard per formiga: pateret (a Corbera d'Ebre), xilimó i xirimó (a la Fatarella).

Pel que fa al lèxic relacionat amb les persones, s'ha recollit el mot marrec, que, segons la persona que l'ha proposat, és una manera de designar un nen petit.

Altres mots destacats proposats pels torredans són els substantius batzoles (mot utilitzat per designar una persona que es belluga molt), broma (paraula molt estesa en tota la parla occidental que s'utilitza tant com a sinònim de núvol com de boira), capçana (mot utilitzat per designar un drap de cuina), catumbella (tomb o giravolt fet amb el cos, equivalent a la varietat estàndard tombarella), enjub (paret que defensa una terra de les rierades, títol, d'altra banda, de la revista cultural del poble de la Torre de l'Espanyol), fato (paraula molt estesa en tot el domini occidental i en el tarragoní) i la seva variant fatuatjada i xiribec (mot utilitzat per designar un cop al cap), l'adjectiu pinxa (com a sinònim, segons la persona que l'ha proposat, de maca), l'adverbi alego (mot molt corrent en tot el territori ebrenc, conegut en català estàndard per aviat) i els verbs calcigar (expressió molt utilitzada en tot el bloc occidental com a sinònim de trepitjar o aixafar) i empatuscar (com a sinònim d'arreglar-se amb molta cura).

En aquest recull de mots torredans cal destacar l'aportació de Josep Anton Fortunyo Escoda, que hi va afegir uns estudis que havia dut a terme ell mateix prèviament sobre la manera d'anomenar núvols i boires a la Torre i sobre el parlar torredà en general, que es van publicar a la revista Enjub.


Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre
Enllaços relacionats

Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes