25 anys fent bategar el català

Centres


Notícies del CNL

Dimecres, 12 de maig de 2010

La joventut és el sector de població que més incorpora nous parlants al català

Molts joves castellanoparlants adopten el català com a llengua d'ús habitual a la universitat o a la feina

El secretari de Joventut del Departament d’Acció Social i Ciutadania, Eugeni Villalbí, i el secretari de Política Lingüística del Departament de Vicepresidència, Bernat Joan, han presentat avui l’estudi “Llengua i joves. Usos i percepcions lingüístics de la joventut catalana”, publicat per la Secretaria de Joventut i la Secretaria de Política Lingüística.

La joventut és el sector de població que més incorpora nous parlants al català

La recerca, dirigida pel professor de la Universitat Oberta de Catalunya, Joan Pujolar, combina dades quantitatives de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població 2003 i l’Enquesta a la Joventut de Catalunya 2002 i 2007 amb l’anàlisi qualitativa a través d’entrevistes i debats de grup realitzats amb 102 persones d’entre 16 i 35 anys.

Durant la presentació, el secretari de Joventut ha afirmat que “cal desmuntar alguns tòpics com que la joventut és un problema per al català. La joventut no és un problema sinó l’esperança del català” ja que “aquesta és una llengua més usada pels joves del que correspondria pel pes demogràfic de les persones catalanoparlants”. Villalbí ha explicat que “si el català és una mica menys usat pels joves que per d’altres sectors de població no és per una qüestió sociolingüística, sinó simplement demogràfica. Cal tenir present que, actualment, més d’una quarta part de la població juvenil catalana és d’origen immigrat: hem passat del 5% del total l’any 2000 al 29% el 2009”.
 
El secretari de Política Lingüística, per la seva banda, ha destacat la importància del fet mateix que s'hagi realitzat l'estudi, tenint en compte que aquest segment de població és importantíssim per al futur de la llengua. Bernat Joan ha afirmat que la qüestió més interessant que posa de relleu l’estudi és la hibridació lingüística dels joves: “els joves cada vegada més, es consideren a si mateixos com a bilingües. Aquesta hibridació juga a favor del català, perquè marca tendència. És a dir, és molt més habitual que un jove nascut en un context castellanoparlant passi a ser bilingüe o fins i tot a identificar-se bàsicament amb el català que no que un jove catalanoparlant d'origen es consideri a si mateix com a bilingüe o com a castellanoparlant. Malgrat que els joves no tenen actituds lingüístiques especialment marcades, aquesta dada ens indica que hom va en la bona direcció”.
 
La hibridació lingüística dels joves facilita l’avenç del català
 
L’estudi conclou que la joventut és el sector de població que més usa indistintament el català i el castellà. El concepte d’hibridació o ús habitual d’ambdues llengües és el que millor defineix els processos lingüístics dels i les joves. D’una situació de partida familiar on normalment es parla exclusivament una o altra llengua, i on el pes del castellà és superior al del català, passem a una situació dominada per les hibridacions lingüístiques del català i del castellà en els usos quotidians que beneficia i incrementa l’ús del català.
 
En general, els joves d’origen catalanoparlant tendeixen a fer una hibridació de baixa intensitat que no desplaça el català com a llengua d’ús preferent, tot i que són més competents en castellà que no a la inversa. Entre els castellanoparlants d’origen sovint trobem més hibridació, arribant fins i tot a utilitzar el català com a llengua d’ús preferent. Les dones tenen una major disposició a la hibridació que els homes ja que estan en contacte amb espais on el català és la llengua franca. En tot cas, hi ha un ampli consens entre les persones joves de la necessitat de saber ambdues llengües.
 
La “lleialtat lingüística” de part del jovent també beneficia el català
 
L’estudi desmenteix que el català sigui poc popular entre els joves i que les noves generacions de catalanoparlants renunciïn a utilitzar-lo amb facilitat. Ben al contrari, l’adhesió generalitzada de la joventut amb el català actua de corrector d’altres processos que podrien posar en dubte el futur de la llengua.
 
Pel que fa als canvis de llengua en l’àmbit quotidià, les dades contradiuen la creença que els i les joves catalanoparlants sempre adopten el castellà amb els parlants d’aquesta llengua. Tot i que els catalanoparlants habituals tendeixen més a adoptar el castellà amb amics castellanoparlants que a la inversa i a utilitzar-lo d’entrada per adreçar-se a persones desconegudes, els catalanoparlants que no adopten el castellà a menys que realment no els entenguin són també un col·lectiu important. Aquesta “lleialtat lingüística” contribueix a incrementar la presència del català, facilita oportunitats per parlar-lo als castellanoparlants d’origen i promou la diversitat lingüística i cultural.
 
Perquè els joves castellanoparlants adoptin usos socials del català cal que hi hagi una mínima massa crítica de catalanoparlants en el seu entorn immediat i viceversa, i això sovint no succeeix fins que arriben a la universitat o comencen a treballar. Una major pluralitat de contextos d’interacció també afavoreix la catalanització lingüística.
 
En els àmbits més informals, com ara les amistats, la penetració lingüística és favorable al castellà. En canvi, en els espais més formals, com l’institut, la universitat o la feina, el català guanya presència. En botigues, caixes i bancs, o amb les metges, espais d’interacció lingüística secundaris, hi ha una major presència del català. És a través d’aquests espais més formals que el català avança posicions en els més informals i també on els catalanoparlants adopten un cert ús del castellà.
 
D’altra banda, les dades sobre la llengua parlada amb els fills són especialment positives per al català. Aproximadament 4 de cada 10 parelles d’origen castellanoparlant empra el català amb tanta o més intensitat que el castellà en comunicar-se amb els seus fills. Això comporta un canvi generacional molt important, ja que els pares dels enquestats només mudaven al català en 1 cas de cada 10. Si projectem aquesta dada a les generacions properes ens trobarem que s’està compensant el desequilibri entre catalanoparlants i castellanoparlants d’origen. Això haurà de portar a unaugment sostingut de les persones que hauran viscut la hibridació d’origen.
 
L’ús de xarxes socials i dels correus electrònics pot afavorir la presència del català a Internet
 
En altres camps, com el consum de mitjans de comunicació, també hi ha un alt nivell d’hibridació, tot i que condicionat per l’oferta dels mitjans. És el cas de la televisió (no tant la ràdio), que esdevé una via de contacte lingüístic amb el català de gran rellevància per una part gens menystenible de joves castellanoparlants habituals sense grans competències lingüístiques en català. A Internet, si bé la hibridació també és dóna, la penetració del castellà és important, com passa en els àmbits quotidians. La utilització dels correus electrònics o de les xarxes socials (Facebook, Twitter...), en tant que espais escrits i, per tant, més formals, podria afavorir l’ús del català.


Secretaria de Joventut i Secretaria de Política Lingüística
Enllaços relacionats

Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes