25 anys fent bategar el català

Centres


Notícies del CNL

Dilluns, 8 de juliol de 2019

Els percentatges de coneixements de català s'acosten progressivament als d'abans de la gran onada migratòria

●     El 94,4 % de la població de Catalunya entén el català, 81,2 % el sap parlar, el 85,5 % el sap llegir i el 65,3 % el sap escriure

●     Entre 2013 i 2018 hi ha un saldo migratori de 90.000 persones, si bé n'han arribat a Catalunya 280.000 nascudes a l'estranger

●     En els darrers cinc anys, ha augmentat en 400.000 el nombre de persones que saben escriure en català, en 300.000 les que el saben llegir, en 160.000 les que el saben parlar i en 128.000 les que l'entenen

●     El 76,4% de la població adulta usa el català al llarg d'un dia qualsevol.

●     L'ús del català creix lleument en l'àmbit comercial i s'estanca a les entitats bancàries i a l'Administració de l'Estat

●     Els percentatges de coneixement s'acosten progressivament als d'abans de la gran onada migratòria (2003-2008)

●     L'increment de coneixements d'aranès a l'Aran és notable entre la població de 15 a 29 anys, que supera el 70 % en totes les habilitats: el 90,6 % l'entén, el 75,2 % el sap parlar, el 87,4 % el sap llegir i el 72,2 % el sap escriure

●    L'enquesta de 2018 s'ha fet amb una mostra de 9.000 enquestats, 1.500 més que en la darrera edició i una major representació territorial

Els percentatges de coneixements de català s'acosten progressivament als d'abans de la gran onada migratòria

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, el director de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), Xavier Cuadras, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, han presentat avui els resultats de l'enquesta

Els coneixements de català entre la població adulta han crescut lleugerament en les quatre habilitats lingüístiques (entendre, parlar, escriure i llegir), tant en nombres absoluts com percentualment des de 2013. S'acosten, doncs, als d'abans de la gran onada migratòria (2003-2008). També en creix lleugerament l'ús en nombres absoluts. Aquestes són les primeres conclusions de la darrera edició de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població, realitzada per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) l'any 2018 a la població adulta de quinze anys o més amb l'objectiu d'obtenir informació sobre coneixements i usos lingüístics de la societat catalana. Aquesta enquesta es porta a terme cada 5 anys.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, el director de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), Xavier Cuadras, i la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, han presentat avui els resultats de l'enquesta en una roda de premsa celebrada a Arts Santa Mònica. 

Per a la consellera Vilallonga, "és important saber català, però també voler parlar-lo per poder aprofitar totes les possibilitats que ofereix aquesta llengua". "Hem de treballar-hi", ha subratllat. La consellera de Cultura ha destacat, també, que les dades de l'enquesta "reflecteixen que la immersió lingüística a l'escola funciona" i ha ressaltat la importància de l'ús del català en les noves eines de comunicació. Així, com a exemple, ha defensat que "les eines de missatgeria han desinhibit molta gent gran, que ara gosa escriure en català en els seus entorns".

La directora general de Política Lingüística ha ressaltat, com a dades d'especial rellevància, que "el 76,4% de la població adulta usa el català al llarg d'un dia qualsevol, molt més que els que el tenen com a llengua inicial i quasi tants com els que el saben parlar". També, que "el català puja com a llengua inicial".

D'altra banda, Cuadras ha destacat l'exhaustivitat i profunditat amb què s'ha fet l'enquesta. Així, ha explicat que "el 40% de les dades s'han obtingut per internet" i ha afirmat que la fiabilitat de les dades és elevada".


Coneixements del català

Segons l'enquesta, el 94,4 % de la població de Catalunya entén el català, 81,2 % el sap parlar, el 85,5 % el sap llegir i el 65,3 % el sap escriure. Els resultats mostren que creixen més les competències d'escriure i llegir que les de parlar i entendre. Des de 2013, l'habilitat de saber escriure català ha pujat 5 punts, l'equivalent de 400.000 persones; la competència de llegir-lo augmenta 3 punts, que són més de 300.000 persones; l'habilitat d'entendre el català s'ha incrementat en més de 128.000 persones i la de parlar-lo, en gairebé 160.000 persones. Per tant, actualment hi ha més persones que saben català i els percentatges de coneixement s'acosten progressivament als de fa quinze anys, abans de la gran onada migratòria (2003-2008).

De fet, l'evolució migratòria és clau per entendre la situació sociolingüística perquè la  població catalana és molt diversa pel que fa al lloc de naixement: més d'un terç de la població ha nascut fora de Catalunya. Des de 1981, la població nascuda a l'estranger ha passat d'un 1,5% a un 18,2%. En els darrers 15 anys ha tingut un creixement mitjà anual de més de 50.000 persones nascudes a l'estranger, que equival a la població de ciutats com Mollet del Vallès, Gavà o Figueres.

L'enquesta revela que augmenta el percentatge de població que sap escriure en català entre els nats a Catalunya, els nats a la resta de l'Estat i els nats a l'estranger. També que entre les persones de 15 a 29 anys el coneixement de català supera el 80 % tant pel que fa a saber parlar-lo com a saber escriure'l.

Augmenta el percentatge de població que sap parlar català entre els nats a Catalunya i els nats a la resta d'Espanya, però no entre els nats a l'estranger. En aquest grup de població, les persones que han après català han augmentat en nombres absoluts: hi ha 90.000 persones més que l'entenen, 46.000 més que el saben parlar, 145.000 més que el saben llegir i 115.000 més que el saben escriure.

La competència de parlar i escriure en castellà es manté a nivells elevats. L'increment de coneixements de català no va en detriment dels coneixements de castellà.


Més ús, però no en tots els àmbits

El 76,4% de la població adulta de Catalunya usa el català al llarg d'un dia qualsevol.  L'ús global del català augmenta lleugerament respecte el 2013 que era d'un 74,6%.  Un 42 % de la població adulta (2.695.000) usa el català tot i que no és la seva llengua inicial.  L'Enquesta mostra una tendència a usos lingüístics combinats per  persones que  no tenen el català com a llengua inicial, que l'han incorporat als seus usos lingüístics compartit amb el castellà. El castellà l'utilitza un 93,2%. El 18,6% de la població fa ús d'alguna altra llengua.

El català recupera presència lleugerament en diversos àmbits des de 2013. Augmenta des de l'any 2008 en l'àmbit comercial (66,1 % en el petit comerç i 63,5 % en grans superfícies) i en converses amb el personal mèdic (60,3 %). En canvi, no s'observa el mateix ritme de recuperació en les entitats financeres (61,1 %) ni a l'Administració de l'Estat (54,2 %). Es constata també una lleugera remuntada de l'ús del català amb amics (61,5 %), veïns (59,3 %) i companys de feina (64,0 %), però baixa amb els companys d'estudi en l'àmbit universitari (70,3 %).


Transmissió i aprenentatge del català

La llengua catalana continua creixent en la transmissió lingüística (diferència entre el volum de població que parla català amb els fills i el que ho fa amb els progenitors) amb 7,5 punts favorables al català. Els resultats de l'enquesta també reflecteixen un alt interès per aprendre català o millorar-ne els coneixements, especialment entre la població estrangera (61,7 %).

Més enllà de la transmissió al si de la família, el català és també una llengua d'aprenentatge en el sistema educatiu i pel que fa als adults en àmbits diversos, entre els quals destaca el Consorci per a la Normalització Lingüística: el 18,6% de la població ha fet un curs de català per a adults al llarg de la seva vida. Entre els nascuts a Catalunya l'ha fet un 13,8%, entre els nascuts a la resta de l'Estat un 20,6% i entre els estrangers el 30,9%.

Entre els nascuts a la resta de l'Estat el 54,2% ha après català en la seva vida quotidiana. A més, el 21,6% l'ha après també amb els companys de feina, un 18,2% hi afegeix l'escola com a lloc d'aprenentatge del català que saben parlar actualment i un 11,1% l'ha après en cursos de català per a adults.

Els nascuts a l'estranger amb coneixements de català l'han après a la vida quotidiana (37,3%), a l'escola (31,2%), en un curs de català per adults (25,1%) i amb els companys de feina (17,5%). Els cursos de català per adults són el mitjà d'aprenentatge d'un quart de la població adulta nascuda a l'estranger.

Un àmbit clau per a l'aprenentatge és el laboral. Ho reflecteix el fet que un 25,8 % dels nascuts a la resta de l'Estat i un 20,1 % dels estrangers hi han après català, sigui amb els companys de feina, sigui amb formació laboral.


Tres de cada quatre joves d'Aran saben parlar l'aranès

En el 2018, el 83,3 % de la població adulta entén l'aranès, el 73,5 % el sap llegir, el 60 % els sap parlar i el 45,8 % el sap escriure. Els coneixements d'aranès augmenten des del 2008 sobretot pel que fa l'habilitat de llegir (14 punts) i escriure (11 punts). Augmenta també el percentatge de població que sap parlar l'aranès (3,2 punts) i la que l'entén (5,1 punts). També augmenta la població que té coneixements d'aranès en nombres absoluts.

L'increment de coneixements d'aranès és molt notable entre la població de 15 a 29 anys de l'Aran, que superen el 70 % en totes les habilitats: el 90,6 % l'entén, el 75,2 % el sap parlar, el 87,4 % el sap llegir i el 72,2 % el sap escriure.


9.000 enquestes i 16 àmbits territorials

L'Enquesta d'usos lingüístics de la població 2018 és la quarta edició d'un estudi d'estadística oficial, que es va portar a terme per primera vegada l'any 2003 i que ofereix, doncs, sèries que expliquen l'evolució sociolingüística a Catalunya en els darrers 15 anys. L'enquesta de 2018 s'ha fet amb una mostra de 9.000 persones distribuïdes per tot el territori de Catalunya, 1.500  més que en l'edició de 2013, amb un marge d'error d'1,03. En aquesta edició s'ha consolidat la metodologia de recollida de dades multicanal: Internet (42,7%), telèfon (42%) i presencialment (15,2%). L'EULP 2018 s'organitza en 16 àmbits; Àmbit metropolità (Barcelona ciutat, l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Nord, Baix Llobregat Nord, Baix Llobregat Sud, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme), Comarques Gironines, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Ponent, Comarques Centrals, Alt Pirineu i Aran i el Penedès.  L'EULP és una fotografia dels coneixements, els usos i les actituds lingüístiques dels ciutadans de 15 anys o més, amb especial atenció al català i a l'aranès.  L'edició de l'Enquesta de 2018 ha incorporat 7 àmbits nous per analitzar amb més detall les zones més poblades: l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès Nord, Baix Llobregat Nord, Baix Llobregat Sud, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Maresme.

Trobareu tota la informació al lloc següent:

http://llengua.gencat.cat/eulp2018
http://idescat.cat


Departament de Cultura
Enllaços relacionats

Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Twitter