25 anys fent bategar el català

Centres


Notícies del CNL

Dilluns, 29 de maig de 2017

El Departament de Cultura emprèn el projecte ÈLIA d'innovació i impuls en l'ensenyament de català a adults

Ester Franquesa: "ÈLIA posarà les bases per donar un impuls i introduir elements d'innovació a l'oferta formativa en llengua catalana. És una aposta per la llengua i per la cohesió social" 

El Departament de Cultura emprèn el projecte ÈLIA d'innovació i impuls en l'ensenyament de català a adults

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura impulsa el projecte ÈLIA (acrònim d'Estratègies de Llengua I Aprenentatge), que té com a objectiu final introduir elements d'innovació en l'oferta formativa de català per a adults per adaptar-la a les necessitats de la ciutadania actual.

A la Catalunya d'avui, més de 2,5 milions de ciutadans diuen que volen millorar els coneixements de català, segons la darrera Enquesta d'usos lingüístics a la població. D'aquests, 1,1 milions tenen dificultats per usar-lo amb normalitat per mancances de coneixements. El projecte ÈLIA té com a objectiu d'atendre'ls en un context de profunda transformació social i tecnològica.

L'ÈLIA es planteja en dues fases. En la primera, que es desplega durant l'any 2017, s'analitzen les percepcions de l'alumnat del Consorci per a la Normalització Lingüística, les actituds de la població adulta en general envers l'aprenentatge de la llengua catalana i, també, el grau de coneixement dels serveis i les eines del Govern per promoure l'ensenyament del català entre la població adulta. En una segona fase, que tindrà lloc l'any 2018, s'elaborarà un pla d'innovació i impuls per a l'oferta formativa actual en els vessants pedagògic, metodològic, instrumental i de màrqueting, per respondre a les necessitats detectades.

Ja ha començat el primer treball de camp del projecte ÈLIA amb una enquesta administrada a una mostra de més de 3.500 alumnes i exalumnes del CPNL i el Parla.cat. Al juliol es portarà a terme una enquesta a la població en general, amb una mostra de 3.000 persones. Ambdues enquestes s'han previst per canals presencial, telefònic i Internet. El disseny mostral representa de manera ajustada els estrats demogràfics i la territorialitat de Catalunya. 

També han començat a treballar focus grup de caràcter multidisciplinari amb la participació de sociòlegs, demògrafs, tecnòlegs, pedagogs, economistes, neuropsicòlegs, lingüistes i especialistes en màrqueting. En breu començaran nous focus grup compostos per professionals i gestors del Consorci per a la Normalització Lingüística, altres institucions que treballen en l'ensenyament de català a adults i entitats.

Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, ha afirmat que ÈLIA "posarà les bases per donar un impuls i introduir elements d'innovació a l'oferta formativa en llengua catalana. És una aposta per la llengua i per la cohesió social".

Des que es va crear, l'any 1989, s'han inscrit als cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) 1,7 milions de persones.  El curs en línia Parla.cat ha acollit més de 240.000 inscripcions per aprendre català, des de 2008, i el programa Voluntariat per la llengua, en onze anys, ha creat més de 116.000 parelles lingüístiques. El curs 2016-2017, amb 146 punts d'atenció i 22 centres distribuïts pel territori, més de 45.000 persones  s'estan formant als cursos de català del Consorci; més de 40.000 ho fan a l'entorn d'aprenentatge virtual Parla.cat, al voltant de 6.000 practiquen el català al Voluntariat per la llengua i més de 200.000 persones participen cada any en les activitat socioculturals promogudes pel Consorci, que suposen un complement de l'aprenentatge.

Les universitats catalanes també organitzen cursos de català, amb gairebé 6.000 alumnes l'any 2015. També hi ha persones adultes que aprenen català a les escoles d'adults, les escoles oficials d'idiomes i diverses acadèmies privades. A l'activitat d'aquests centres s'hi afegeixen les entitats que organitzen activitats que reforcen l'aprenentatge de català tot promovent-ne l'ús: el cens que les agrupa ha assolit enguany 189 entitats inscrites. 

L'impuls institucional per promoure el coneixement del català previst als estatuts d'autonomia de 1980 i 2006 i a les lleis de Normalització Lingüística (1983) i Política Lingüística (1998) ha donat resultats com es reflecteix en les diverses enquestes d'usos lingüístics dels darrers 30 anys. Tot i això, amb l'arribada del segle XXI, Catalunya ha viscut uns canvis socials sense precedents. La globalització i els forts moviments migratoris han augmentat de manera significativa la població resident amb contingents de persones arribades d'arreu del món. La crisi econòmica dels darrers 10 anys ha suposat  canvis en la manera de viure dels ciutadans, i el canvi tecnològic i l'eclosió d'Internet han modificat les regles del joc comunicatives, tant pel que fa als mitjans de comunicació com als instruments de comunicació interpersonal. També han comportat canvis en les metodologies i eines per a l'aprenentatge d'idiomes.

En l'actualitat, el 16,1% de la població adulta té dificultats per entendre i saber llegir el català; el 18,3% l'entén i el sap llegir, però només el sap parlar una mica o té un nivell baix en totes les habilitats, i el 17,5% el sap parlar però el llegeix i l'escriu amb dificultats. Cal que aquesta població, especialment la nascuda fora de Catalunya i que no té els coneixements bàsics o suficients de català tingui les oportunitats laborals, culturals i personals del conjunt dels ciutadans. I evitar alhora, que aquest desconeixement del català comporti un menor ús social de la llengua i en freni l'ús normal en diversos àmbits. 


Departament de Cultura

Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes