25 anys fent bategar el català

Centres


Notícies del CNL

Dijous, 16 de juny de 2016

Xavier Bosch al SLC de Sant Cugat

En una vetllada caracteritzada per una alta participació i un gran intercanvi d'impressions i opinions, Bosch va explicar anècdotes i vivències personals que van acostar els assistents encara més a les emocions que es desprenen de la novel·la Algú com tu.

Xavier Bosch al SLC de Sant Cugat

Bosch va parlar, molt i molt, al seu aire, encisant tots els assistents amb les seves històries, amb sinceritat i confidències sobre vivències personals. Es va mostrar proper a tothora i va animar els assistents a fer-li arribar els seus neguits. I ho van fer.

El públic va estar format per alumnes d'altres cursos, ciutadania en general i membres del Club de lectura, que, sota l'extraordinària tutela de M. Dolors Taulats, havien desgranat el llibre (de manera que en recordaven fins al més mínim detall, més i tot que X. Bosch, que ara mateix es troba absort en la nova novel·la que publicarà al febrer del 2017). Els treballadors del SLC tampoc no es van voler perdre l'oportunitat de gaudir d'aquesta experiència, que va fer possible la col·laboració amb Òmnium Cultural.

Sobre la novel·la, i en resposta a les consultes i els comentaris dels lectors, Bosch va confirmar que París és un personatge més de la novel·la, pensant especialment en els seus pares, que hi tenien un vincle molt especial. Quant a la descripció del shirtaki, va comentar que es tractava d'un divertimento, una llicència que es va permetre com a escriptor.

Els alumnes també es van interessar pel fet d'escriure en català i no pas en una altra llengua, tenint en compte les opcions de venda al mercat, el panorama polític, etc. La resposta de Bosch va ser contundent: no s'ha plantejat mai de fer-ho en una altra llengua que no sigui la seva. No es tracta de cap reivindicació, sinó que és el que li surt de natural. En aquest sentit, Bosch defensa que no es perdin expressions genuïnes de la llengua catalana. D'altra banda, va afirmar que costa molt que la cultura sigui protagonista als mitjans de comunicació, ja que poques vegades esdevé portada d'un diari, per exemple.

Finalment, i pel que fa a la presència de Schubert i La bella molinera, Bosch va explicar que és una història que l'ha acompanyat tota la vida i que podríem dir que sintetitza l'essència de la novel·la: Schubert va morir jove i no va sentir estrenades les seves partitures per a orquestra; en canvi, sí que va poder sentir interpretades les cançons per a piano i solista (cançons d'amor que sovint desemboquen en dolor). En aquest sentit, es constata que amor i pena van de bracet; dit d'una altra manera, no hi ha felicitat sense dolor. De fet, la frase que segons Bosch definiria millor el missatge de la novel·la és "Sempre és més tard del que ens pensem". Per tant, carpe diem.

   

Fotos de Susana Gembarowski



Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes