25 anys fent bategar el català

Centres


Notícies del CNL

Dimecres, 29 de juliol de 2015

La llengua catalana manté el seu poder d'atracció malgrat els canvis demogràfics dels darrers anys

El conseller de Cultura ha lliurat l'Informe de Política Lingüística 2014 a la presidenta del Parlament de Catalunya

La llengua catalana manté el seu poder d'atracció malgrat els canvis demogràfics dels darrers anys
  • El 60,2% dels nascuts a Catalunya amb un dels dos progenitors també nadiu usa el català amb els fills
     
  • El consum de diaris en català ha crescut un 6,8% i se situa al 42,1% i el de música assoleix el 13,3%, el percentatge més alt registrat fins ara
     
  • Mascarell: "El català s'enforteix tot i els canvis demogràfics i les negacions polítiques estatals"
     

 La llengua catalana manté el seu poder d’atracció malgrat els canvis demogràfics que s’han produït a Catalunya en els darrers anys. Així ho assenyala l’Informe de Política Lingüística 2014, que el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, acompanyat de la directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha lliurat avui a la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert.

 L’Informe de Política Lingüística 2014 conté dades sobre la situació de la llengua catalana en els diferents àmbits i sobre l’acció del Govern en matèria de política lingüística. L’estudi revela que el 60,2% dels nascuts a Catalunya amb un dels dos progenitors també nadiu usa el català amb els fills i que el 27,5% dels nascuts a Catalunya que tenen els dos progenitors nascuts fora utilitza el català amb els fills. Aquesta dada és especialment significativa si es té en compte que actualment el 55,3 % de la població adulta major de 15 anys té ambdós progenitors nascuts fora de Catalunya.

 El conseller Mascarell ha destacat que l’Informe mostra que “el català s’enforteix tot i els canvis demogràfics i les negacions polítiques estatals” i que “manté poder d’atracció entre els nascuts fora de Catalunya i els joves”.

 Mascarell ha ressaltat que “és un èxit de tota la societat catalana, i un gran factor de cohesió, haver fet del català una llengua que entén el 94% dels qui viuen a Catalunya”. El conseller de Cultura també ha apuntat que el Govern treballa “amb quatre agendes: fer del català una llengua d’Estat, d’Europa, del conjunt del domini lingüístic i de tota la societat”.

 L’Informe aporta dades, no només sobre el l’ús i coneixement del català, sinó també sobre el nivell lingüístic de la població, Així, el 48 % de la població té un nivell alt de català en totes les habilitats lingüístiques (entendre, parlar, llegir i escriure) i el 65,5% de la població major de 15 anys el sap parlar perfectament o força bé.

 L’enquesta també ofereix dades sobre coneixement de català segons els perfils professionals: gairebé el 68% del personal d’atenció al públic, comercials i encarregats sap parlar i escriure català, i el 85,5% dels directius i professionals sap parlar i escriure català; entre els administratius i tècnics, aquests coneixements se situen al 80,4%.

 Pel que fa la relació entre català i cultura, l’estudi mostra que el consum de diaris en català ha crescut un 6,8%: ha passat del 35,3% al 2013 al 42,1% al 2014. A més, s’ha assolit el percentatge més alt de consum de música en català: el 13,3%.

 A Catalunya, la majoria de la població de 15 anys i més declara entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en les proporcions següents: entendre (94,3%), saber parlar (80,4%), llegir (82,4%) i escriure (60,4%). En nombres absoluts hi ha 5.899.400 persones de 15 anys i més que entenen el català, 5.027.200 de persones que el saben parlar, 5.152.400 persones que el saben llegir i 3.776.300 persones que el saben escriure.

 Pel que fa l’aprenentatge de català, un 75% de l’alumnat de secundària té un nivell alt o mitjà-alt de català i castellà i el 96,3% de l’alumnat de batxillerat usa el català en les proves d’accés a la universitat. La població escolaritzada el curs 2013-14 va ser de 1.295.196 alumnes, un 12,7% dels quals eren estrangers (164.877 alumnes).

 En l’àmbit universitari, la mitjana d’ús del català és del 76,5%, i als màsters és del 56,8%. A més, a les universitats catalanes, s’han format 1.815 parelles d’intercanvi lingüístic i 5.533 estudiants han participat en activitats d’acollida lingüística i cultural. D’altra banda, 5.848 estudiants d’universitats estrangeres han cursat estudis de llengua, literatura i cultura catalanes i 182 professors d’arreu del món han participat en programes de formació.

 Un total de 14.231persones adultes han obtingut certificats de català l’any 2014 i hi ha hagut 1.064 inscrits als cursos de català a la formació ocupacional i 1.465 al sector de la restauració. El Consorci per a la Normalització Lingüística ha organitzat 3.229 cursos amb 67.465 inscrits a 155 localitats i el 61% de les persones inscrites als nivells inicials i bàsics del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) són nascudes a l’estranger: 32.309 alumnes. S’han inscrit 26.147 nous alumnes al Parla.cat, que ja té un total de183.325 inscripcions; Aula mestra ofereix més de3.000 activitats al professorat d’adults per crear cursos de català. La Generalitat i les comunitats catalanes a l’exterior han organitzat 147 cursos de català, 7 centres d’ensenyament ofereixen educació bilingüe en llengua de signes catalana i català.

 El Consorci per a la Normalització Lingüística ha organitzat 3.229 cursos amb 67.465 inscrits a 155 localitats i el 61% de les persones inscrites als nivells inicials i bàsics del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) són nascudes a l’estranger: 32.309 alumnes. El programa Voluntariat per la llengua ha format 10.189 noves parelles lingüístiques a 195 poblacions. S’han inscrit 42.368 nous alumnes al Parla.cat, plataforma d’aprenentatge en línia, que el 2014 ha arribat a 183.325 inscripcions; Aula mestra ofereix més de 3.000 activitats al professorat d’adults per crear cursos de català en línia. La Generalitat i les comunitats catalanes a l’exterior han organitzat 147 cursos de català, 7 centres d’ensenyament reglat ofereixen educació bilingüe en llengua de signes catalana i català.

 En l’àmbit de l’empresa s’han adoptat més de 5.000 acords per fomentar el català a tot Catalunya, i el Departament de Cultura ha renovat el seu conveni i programa de treball amb la Confederació de Comerç de Catalunya i PIMEC.

 El servei de consultes en línia sobre la llengua catalana Optimot ha atès 12.242.424 consultes; i el TERMCAT ha posat a disposició 80 diccionaris terminològics en línia. El Cens d’entitats de foment de la llengua catalana, impulsat per Cultura, ha crescut un 18,3%el darrer any i el formen 142 entitats.

 Al gener de 2014, a través del Decret 12/2014, el Govern ha atorgat a l’Institut d’Estudis Aranesi caràcter d’acadèmia i autoritat lingüística de l’occità aranès a Catalunya. L’occità també s’ha incorporat a l’aplicació per a mòbil de les Guies de conversa universitària. Així mateix, la Mòstra de Cinèma Occitan s’ha estès a 31 localitats, 12 més que al 2013.

Document de síntesi de l’Acord Nacional per a la Cultura

 El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, també ha lliurat a la presidenta del Parlament de Catalunya el Document de síntesi del grup de treball de l’Acord Nacional per a la Cultura. El document té com a funció principal definir, sota el principi del consens, les bases més sòlides possibles per al desplegament futur de la cultura nacional. L’Acord Nacional té com a objectiu permetre l’associació en un projecte àmpliament compartit entre administracions, entitats i el sector cultural en general per garantir una Catalunya el més culta possible. El Document reflexiona sobre el desplegament futur d’idees matrius a l’entorn de la governança cultural, la llengua, l’administració i l’estadística culturals, sobre equipaments, etc.


Departament de Cultura
Enllaços relacionats

Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes