25 anys fent bategar el català

Centres


Notícies del CNL

Dimarts, 6 de maig de 2008

Es presenten els resultats de l'estudi Ofercat a Cornellà

L’any 2006, l’Ofercat va mesurar la situació del català a Cornellà de Llobregat, Tortosa, Girona, l’Hospitalet de Llobregat i Mataró.

La directora de Planificació i Foment de la SPL i vicepresidenta del Consorci per a la Normalització Lingüística, Paquita Sanvicén, va presentar els resultats de l’estudi Ofercat realitzat a la ciutat de Cornellà de Llobregat l’any 2006, en el decurs d’un acte que va tenir lloc ahir a la sala d’actes del Castell de Cornellà. L'acte, al qual van assistir unes setanta persones, va comptar amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Antonio Balmón, del president del Centre de Normalització Lingüística, Néstor Artís, i de representants de diferents institucions i entitats.
Segons els resultats d’aquest estudi, que  mesura l’oferta de llengua catalana de qualsevol població de parla catalana, Cornellà es troba a la banda baixa de les 15 ciutats on s’han fet les observacions de l’Ofercat des l’any 2001 fins ara i , com altres ciutats metropolitanes, té un índex d’oferta de català entre 50 i 60. En concret, la ciutat només es troba per davant de Santa Coloma de Gramenet.

A banda de Cornellà de Llobregat, l’any 2006 la Secretaria de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística van efectuar l’estudi Ofercat a les ciutats de Girona, Mataró, l’Hospitalet de Llobregat i Tortosa. Els resultats obtinguts en aquesta onada indiquen que Girona i Tortosa són les dues ciutats amb més oferta de llengua catalana de les observades el 2006, amb uns valors generals de 75 i 74 (en un barem de 0 a 100), respectivament mentre que l’Hospitalet i Cornellà ocupen la banda baixa amb 59 i 54, respectivament.

Els resultats per sectors dels índexs Ofercat de la ciutat de Cornellà mostren com la major presència del català es dóna en els sectors o àmbits més vinculats a l’administració pública (especialment la local i la de la Generalitat) i a l’ensenyament i la sanitat (81). Els més deficitaris són tant els que ja ho són d’una manera general (administració de l’Estat, mitjans de comunicació -32-) com els vinculats més directament a les característiques sociolingüístiques de la població: economia (40) i societat i oci (35).

Quant al sector d’economia, es van fer enquestes a una mostra representativa dels comerços i empreses de serveis de cada ciutat, en les quals es preguntava sobre la llengua d’ús amb els usuaris. La diferència de 20 punts entre la llengua d’identificació oral i la llengua d’adequació oral ens indica que, també en aquest darrer àmbit, hi ha un potencial per millorar l’oferta de català a Cornellà.


CNL de Cornellà de Llobregat
Enllaços relacionats

Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes