25 anys fent bategar el català

Centres


Notícies del CNL

Dijous, 13 de març de 2008

Màrius Serra exposa el costat lúdic i recreatiu del llenguatge verbal a Tarragona

Més de cent persones aprenen a xalar amb la llengua de la mà del mestre verbívor

Més de cent oients —entre alumnes, voluntaris i public divers— van descobrir el costat lúdic i divertit de la llengua de la mà de l'enigmista Màrius Serra, que, sota el palíndrom de "Català a l'atac", va exposar la seva ciència a la sala d'actes de l'Antiga Audiència de Tarragona el dimecres 12 de març, a la tarda.
Màrius Serra exposa el costat lúdic i recreatiu del llenguatge verbal a Tarragona

L'enigmista Serra exhibeix el llibre inacabable en una sola vida

L'enigmística, com a ciència que s'ocupa dels jocs del llenguatge, es va formular a Itàlia, segons explica el mateix Serra, un dels seus principals conreadors a casa nostra. Des d'aquesta perspectiva, l'enigmista mostra la llengua com a font de plaer i la paraula com a generadora d'espectacle; i ho demostra amb multitud d'exemples ben triats per concitar la complicitat i el somriure dels oients.

   Les tècniques del joc verbal


Màrius Serra exemplifica la seva argumentació en català i en castellà perquè, si bé els jocs lingüístics són difícilment traduïbles d'un idioma a un altre, les tècniques i els mecanismes d'aquests jocs de construcció verbal són aplicables a totes les llengües. Així, mentre que Quevedo li deia a la cara a la reina que era coixa amb aquell famós verset ("entre el clavel y la rosa, / Su Majestad escoja..."), el Diari de Barcelona explicava subtilment l'afició etílica de la reina Maria Cristina amb un calembour: "La reina al sopar del Ritz / no duia mantell ni corona, / però portava mantellina, i que n'estava, de mona", quan en aquella època, "dur mantellina" i "estar mona" volien dir anar pet.

"Català a l'atac" és també una oda a l'error lingüístic, exemplificada amb mostres hilarants com l'altoestop (autoestop) o la vidriola (guardiola de vidre); al web Verbàlia, creat i mantingut per Màrius Serra amb altres enigmistes, hi ha un apartat ple de troballes com aquestes.

Els canvis de context sociocultural també són font de canvis de significat, curiositats, contrasentits i facècies de la llengua: no s'entén de la mateixa manera que una àvia regali "un mòbil" al seu nét acabat de néixer fa uns deu anys o avui dia, o el cartell que continua dient "no us oblideu d'estirar la cadena" a la porta d'un lavabo quan, avui dia, el més normal és pitjar un botó per fer baixar l'aigua de la cisterna.

   Enigmes de futur


En el torn de preguntes i col·loqui, va aparèixer el dubte del llenguatge SMS com a amenaça per al futur de la llengua. Màrius Serra considera que no necessàriament ha de ser una amenaça, sempre que només s'utilitzi en el seu context d'ús natural, per als missatges de mòbil, "de la mateixa manera que el llenguatge administratiu s'ha d'utilitzar en el seu àmbit i no fora d'aquest".

Preguntat sobre el futur del català d'aquí a dos-cents anys, l'especialista verbívor es declara optimista i partidari de no preocupar-se. Serra considera més preocupant, per a l'esdevenidor d'una llengua, altres problemàtiques com la del xinès —la llengua més parlada del món—, que ha vist reduït el seu sistema gràfic en un 30% o un 40% per mor de la informàtica: "això sí que és greu, però al català no li passarà", conclou.



SLC de Tarragona
Enllaços relacionats

Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes