25 anys fent bategar el català

Centres


CPNL
← Tornar al llistat de novetats

Llengua i cultura

  • Diumenge, 17 de març de 2019

    Aprendre català a milers de quilòmetres

    Quatre persones expliquen com aprenen la llengua de Pompeu Fabra a través d'un programa virtual.

    El Consorci per a la Normalització ha format més de 130.000 parelles lingüístiques des del 2003.

    Aprendre català a 1.529 quilòmetres. Aquest és el repte d'Staša Vranješ, una jove de 25 anys que aprèn l'idioma de Pompeu Fabra des de Belgrad (Sèrbia). Estudia Cultura i Literatura Italiana i català com a segona llengua a la facultat de Filologia de la capital sèrbia. A la universitat va ser on Staša es va interessar pel català i va conèixer el ventall d'opcions que ofereix el Consorci per a la Normalització Lingüística per aprendre l'idioma. 

    És dimecres, són les set de la tarda i sona un avís d'Skype. Staša accepta la videotrucada i sí, com cada setmana, és la Núria Márquez, una professora d'un institut de Catalunya de 52 anys, que a més, és membre de Voluntaris per la Llengua, en la branca virtual, iniciativa nascuda el 2017 que ja ha ajuntat a més de 700 parelles. Totes dues van convidar aquest diari a unir-se en una de les seves trobades.

    El seu objectiu és parlar en català durant una hora intercanviant opinions sobre la vida, relatant fets culturals de la seva ciutat o explicant receptes. Staša intenta fer el 'pa amb tomàquet', però no ho aconsegueix perquè diu que a Sèrbia els tomàquets no són iguals que els de Catalunya.

    Staša vol aprendre a parlar català perquè està "enamorada de la llengua i la cultura catalana", i se sent molt connectada a la seva gent. De fet, aquesta és la intenció del Consorci: connectar gent de tot el món. En el programa virtual participen 37 països diferents i 13 comunitats autònomes espanyoles.

    Fa gairebé un any que la Núria i Staša van començar a parlar una vegada per setmana, i ara s'han convertit en bones amigues. De fet, Staša va visitar Barcelona per conèixer la Núria i ara parlen pràcticament cada dia. "La Núria s'ha convertit com la meva mare a Catalunya", afirma rient.


    Veure 'Merlí' i escoltar Llach

    La Núria, que ja ha tingut tres parelles lingüístiques, creu que el voluntariat lingüístic és una eina per protegir i preservar la llengua i la cultura catalanes: "Em sento orgullosa de fer això. Vull ensenyar i acostar el català a tots aquells que el vulguin aprendre". Staša explica que el seu truc, a part de fer molts exercicis i parlar amb la Núria, és veure sèries de TV3 a través d'internet. Ara està veient 'Merlí', però ja ha vist 'Polseres Vermelles' i 'Cites'. A més, escolta grups com 'Txarango' i cantants com Lluís Llach.

    La seva principal motivació per aprendre la llengua és promoure el català a Sèrbia i fer el "primer diccionari serbi-català". I això a la seva amiga Núria li suposa un enriquiment personal brutal.


    A 9.489 quilòmetres

    El David Martínez Rea, un traductor de 27 anys resident a Monterrey, Mèxic, es va enamorar del català durant un viatge a la Comunitat Valenciana i Catalunya. "El català em va captivar des del primer moment. Em sembla una llengua molt bonica", confessa el David, i afegeix que la gent se sorprèn que vulgui aprendre català, tot i que ell ho té molt clar: "M'encanta".

    Fa dos mesos que el David va començar a conversar amb la Georgina Navalles, una jove de 24 anys que actualment resideixen al Regne Unit. "Em va semblar la millor manera de seguir connectada a la meva terra i a la meva llengua", explica la Georgina, una altra 'voluntària per la llengua'. A més, confessa que va ser la seva àvia qui la va enganxar al voluntariat lingüístic: "Ella tenia parelles lingüístiques i és important que els joves ens involucrem en promoure la nostra cultura".

    La seva àvia ha sigut una de les 130.000 parelles lingüístiques que ha format des del 2003 el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), dependent de la Generalitat de Catalunya, en el seu format presencial.

    Tot i que la diferència horària és una mica embolic, cada dimecres a les nou de la nit el David i la Georgina troben el moment per parlar: "Sempre comencem amb la mateixa frase: '¿Com t'ha anat la setmana?'. A partir d'aquí tot flueix", expliquen.


    Intercanvi cultural

    Parlant de viatges, tradicions, menjar o futbol se'ls passa l'hora volant. El David explica que va al·lucinar amb les festes de Nadal catalanes: "¿Com podeu donar cops a un tronc i anomenar-lo Tió?", riu. La Georgina, que estudia un màster en Relacions internacionals, aprofita les converses amb el David per parlar de política i conèixer més de prop la situació de Mèxic.

    "Les videotrucades s'han convertit en un espai per escoltar-nos i compartir", coincideixen tots dos. "Parlar amb la Georgina m'ha obert un món. He trobat una amiga a qui explicar-li moltes coses", confessa el David.

    Aquesta iniciativa els ha permès connectar dues cultures, a més de conèixer gent. "Estic molt agraït a la Georgina, si no fos per ella no podria practicar el català", explica el David. I la Georgina l'anima dient que tot i que només siguin 10 sessions obligatòries, continuaran parlant sempre que puguin. "Això ja no hi ha qui ho pari".

     


Centres





Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Twitter