25 anys fent bategar el català

Centres


CPNL
← Tornar al llistat de novetats

Llengua i cultura

  • CNL l'Heura Divendres, 4 de gener de 2019

    Aprenc tant com els meus aprenents

    La Clàudia Rovira ja porta més d'un any com a voluntària en la modalitat virtual i durant aquest temps ha tingut quatre aprenents, per això li hem demanat que ens parli de la seva experiència.

    Explica'ns una mica qui ets.

    Vaig néixer a Barcelona, però vaig créixer a Vilanova i la Geltrú. Això no obstant, com que la meva família és d'El Bruc, també hi he passat moltíssim temps. Tanmateix, la meva gran passió són els viatges, els idiomes i les cultures. Per tant, quan vaig tenir divuit anys vaig començar a buscar-me feines a d'altres països i fins ara, he viscut a Dublín, Kyoto, Tokyo i Londres. Quan vaig començar el Voluntariat per la llengua, vivia a Londres on hi feia un màster en interpretació de conferències. Actualment, estic passant una temporada a Vilanova i la Geltrú, tot i que tinc plans per a marxar a l'estranger un altre cop per feina.

    Com vas conèixer el Voluntariat per la llengua?

    Com que sabia que la Generalitat intentava promoure l'ús del català, vaig començar a buscar algun programa de voluntariat d'aquest tipus en el qual pogués contribuir. Buscant per internet, vaig trobar el Voluntariat per la llengua.

    Per què t'hi vas apuntar?

    Perquè sóc una gran defensora del multilingüisme. Crec que la llengua és cultura, és identitat i valors d'una estructura social que val la pena preservar. A mi m'encanta aprendre llengües i m'encanta ajudar els altres a aprendre la meva. A més, en el moment en el qual em vaig apuntar al Voluntariat per la llengua, feia temps que vivia a Londres i no podia parlar en català amb ningú i ho trobava moltíssim a faltar. No deixa de ser la meva llengua. 

    Sobre quina hora del dia acostumes a fer les trobades?

    Solc fer-les al vespre. Normalment és quan em va millor. A més, tenia un aprenent que vivia a l'altra punta del planeta i havíem de trobar moments adequats malgrat la diferència horària.

    De què parles a les trobades?

    De tot una mica. Al principi parlem sobre nosaltres, però un cop ens hem conegut més parlem sobre la nostra cultura, ens fem preguntes sobre costums, cultura, etc. Amb l'aprenent que he connectat més hem parlat sobre tradicions, polítiques lingüístiques al seu país, política... La veritat és considero que jo aprenc tant com els meus aprenents. A més, sempre és interessant descobrir com es veu la cultura pròpia des d'una perspectiva diferent.

    Recordes algun moment divertit de les trobades?

    Jo crec que un dels moments més divertits de les trobades va ser quan el meu aprenent m'explicava per què havia començat a aprendre català. Jo no ho entenia i pensava que no s'explicava bé, però després de preguntar-li quatre o cinc vegades vaig descobrir que ell ho estava explicant bé i jo no ho havia entès malament. El seu motiu per aprendre català era la xocolata! Això sí, no explico els detalls, perquè és la seva història.

    T'ha sorprès alguna paraula o expressió de les teves parelles lingüístiques?

    Hi ha persones que han après el català balear i l'expressió més o manco sempre m'ha fet moltíssima gràcia. No l'havia sentida mai i fins i tot vaig haver de buscar-la al diccionari, perquè no sabia que manco també volgués dir menys.

    Què expliques de les teves trobades als teus amics?

    Als meus amics els sorprèn molt que hi hagi tanta gent al món que no viu a Catalunya que vulgui aprendre català. Em pregunten molt sovint per què i de què parlem. Jo els explico una mica per sobre per què ho faig jo i per què estudien català els aprenents.


Centres





Consorci per a la Normalització Lingüística

Els continguts d'aquest lloc estan subjectes a una llicència de Creative Commons Creative Commons

Seguiu-nos a:

  • Facebook
  • YouTube
  • Google +
  • Twitter
  • Netvibes