El taller va comptar amb la presència de Jordi Mascarell, tècnic de la Regidoria d’Esports i Joventut de l’Ajuntament de l’Hospitalet, i de Robert Masih, president de la Unió Esportiva Catalana de Clubs de Criquet.

Els membres de l’Associació de Famílies Pakistaneses havien fet prèviament un curs de Català inicial de 20 h i havien treballat el vocabulari del criquet en català, per tal de posar-lo en pràctica al taller. El curs s'ha dut a terme en un horari de 17 a 19 h per tal que els alumnes que treballen a diferents locutoris de la ciutat hi poguessin assistir.

L’activitat va tenir un gran èxit d’assistència i es va viure un partit molt emocionant entre els membres de l’associació i els alumnes de l’institut. El taller va proporcionar un espai per a l’ús del català en un àmbit lúdic i esportiu.

L'experiència de dur a terme un taller de criquet dins un curs de Català inicial és la segona vegada que es duu a terme al CNL de l'Hospitalet i forma part del programa de dinamització lingüística adreçat a entitats i AMPA de la ciutat amb l'objectiu d'apropar les comunitats pakistaneses i índies a la catalana, a través de l'esport en català.

Paral·lelament, el CNL de l’Hospitalet ha treballat conjuntament amb el TERMCAT per a la fixació de la terminologia del joc del criquet en català i la seva incorporació a futures edicions de diccionaris d’esports. Així doncs, s’ha publicat el vocabulari bàsic del criquet amb la col·laboració també de la UFEC.

El Curs de català inicial amb taller de criquet està plantejat de la manera següent: dins les 20 h de curs, una hora i mitja —la darrera sessió del curs— es dedica a explicar el joc del criquet (funcionament, vocabulari...). En una trobada posterior, es juga un partidet per iniciar-se en el joc i practicar la llengua catalana.

El 21 de desembre, una seixantena de persones van participar a l’acte de cloenda de les sessions de català inicial organitzades pel CNL de Sabadell i l’associació Anaruz n Afrika a Can Puiggener, que també han comptat amb la col·laboració de l’oficina de Nova Ciutadania.

D’una banda, el lingüista i filòleg Carles Múrcia va fer una interessant xerrada sobre la relació entre el català i l’amazic. Així doncs, vam descobrir que paraules com genet o atzagaia i topònims com Mequinensa vénen de l’amazic i que aquesta llengua té seqüències consonàntiques molt llargues, gairebé impossibles de pronunciar pels catalanoparlants.

Tot seguit, un grup de músics amazics van tocar un parell de peces tradicionals que van ser corejades pels assistents. D’aquesta manera es va donar pas a la poesia de Pere Quart interpretada pels alumnes de les sessions, que van recitar poemes del llibre Bestiari en forma d’endevinalles que el públic responia.

Finalment, es van repartir els certificats entre els assistentes al curs, la majoria dels quals van manifestar la seva intenció de continuar amb el B1 al febrer. Una quinzena de persones, majoritàriament joves i de nacionalitat marroquina, han assistit a aquesta formació inicial de 20 hores que els ha apropat a la llengua i a la cultura catalanes.

Segons el portaveu de la Plataforma per la Llengua, entitat promotora de la campanya, aquesta "és una eina, una iniciativa per sensibilitzar la població catalanoparlant de la necessitat de dirigir-se en català als nouvinguts. La iniciativa també pretén afavorir la igualtat d'oportunitats i la no-discriminació de les persones nouvingudes". La implantació a Tarragona d'aquesta iniciativa es produeix de la mà del CNL de Tarragona, el Servei de Política Lingüística de l'Ajuntament de Tarragona i la Direcció General de Política Lingüística.

Alumnes del nostre CNL

Els protagonistes de les postals a Tarragona són la Zahra, que va néixer al Marroc i fa 12 anys que viu a Catalunya; l’Aleksandra, de Polònia, que està fent un màster de llengua i literatura catalanes a la URV; el Samba, que és del Senegal i fa un any que viu a Sant Pere i Sant Pau, on és voluntari de la Creu Roja; el Cristian, mexicà, que destaca que al seu país es parlen més de 60 llengües indígenes i que la majoria estan molt marginades, i la Patricia, del Paraguai i amb el guaraní com a llengua materna, que fa quatre anys que viu a Tarragona i ara està aprenent català. Excepte l'Aleksandra, els altres quatre protagonistes són o han estat alumnes del nostre CNL.

Tot i aquesta diversitat de situacions personals, tots volen donar un mateix missatge als tarragonins: que, si us plau, els parlin en català perquè d’aquesta manera l’aprenen i el poden practicar en contextos reals, més enllà de l’aula. A més, d’aquesta manera també se’ls ajuda a formar part de la societat d’acollida.

La Jornada va encetar el seu programa amb la ponència marc que, amb el títol L’aprenentatge de les llengües i les TIC, va presentar en Carles Cassanyes. Després d’una valoració inicial sobre les implicacions de la presència de les tecnologies de la informació i la comunicació en el procés de l’aprenentatge de llengües, el coordinador d’ensenyament del CPNL va reflexionar sobre l’ús que fem d’aquestes noves eines i la importància d’adequar tecnologia i metodologia.

En la seva presentació,  Cassanyes també va comentar aspectes relacionats amb l’entorn personal d’aprenentatge (EPA) i amb el canvi de rols en el procés de formació a partir del treball col·laboratiu. I, en aquest sentit, va insistir a presentar les eines TIC com una gran oportunitat, tot i remarcar la idea que no es tracta de canviar per canviar, sinó per millorar allò que ja estem fent .

La part final de la ponència va consistir en una didàctica presentació d’una selecció de recursos i eines TIC que ara mateix ja són a l’abast del professorat i l’alumnat.

La segona part de la Jornada es va encetar amb l’apartat de materials, que en aquesta ocasió va oferir la presentació del programa "Lletres per a tothom", un programa d'abast nacional que té per màxim objectiu promoure l'alfabetització en català de persones adultes d'origen estrangera. La presentació va anar a càrrec d'Assumpta Eixarch, coordinadora de la Direcció General d'Immigració a la Terres de l’Ebre, i Marta Berrocal, responsable dels continguts i la redacció de la guia de la maleta pedagògica del programa.

En primer lloc, Eixarch va centrar la seva intervenció a explicar els objectius i el procés de l’elaboració d’aquest programa, promogut per  la Direcció General per a la Immigració, l'Obra Social "la Caixa" i la Federació d'Associacions Culturals i Educatives de Persones Adultes (FACEPA). I, seguidament, Berrocal va fer la presentació dels materials inclosos en la maleta pedagògica .

Seguidament es van presentar tres experiències d’ús d’eines TIC en contextos d’aprenentatge. A la primera,  Recursos per a l’acolliment lingüístic,  Elena Blaya, del Servei de Recursos Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística, i Carme Bové, responsable d'Ensenyament del Consorci per a la Normalització Lingüística, van mostrar el Cercador de recursos per a l’acolliment lingüístici l’ús que el professorat en pot fer a partir d’un plantejament col·laboratiu amb un wiki.

La segona experiència és a càrrec de Llibertat Blanes, tècnica de l’aula de Llengua de Tàrrega, i presenta L'ús de Faccebook com a eina per a la dinamització de l'aprenentatge. Una experiència que proposa aprofitar les xarxes socials per crear comunitat d'aprenents més enllà de l'aula i també difondre activitats del curs i de l'entorn.

Per acabar, Laura Corsà, coordinadora d’ensenyament del CNL Lleida, presenta Una wiki com a eina d'aprenentatge complementària a l'aula, una proposta de treball col·laboratiu amb alumnes de Bàsic 3 que consistia en crear una wiki sobre la vida i obra de Màrius Torres.

Durant el curs, que va durar 45 hores, es va treballar vocabulari específic a partir de situacions pròpies d’aquest àmbit laboral, amb la intenció de donar resposta a les necessitats comunicatives més habituals que s’estableixen entre les persones grans i el personal que les atén. Així doncs, a més de treballar coneixements bàsics generals, com ara la identificació personal, els aliments i les hores, es va posar especial atenció a la salut, la higiene, les situacions d’emergència i els diàlegs més comuns amb persones grans. Els alumnes es van mostrar molt satisfets de tot el que van aprendre.

El director de la residència Catalunya, Andrés Rodríguez, va participar en l’acte de cloenda del curs, en què es van lliurar els diplomes. El Sr. Rodríguez va parlar del dia a dia de les persones que viuen en una residència i de les tasques que hi duen a terme els treballadors, remarcant la importància de saber català, ja que “la comunicació amb les persones residents és un tret essencial”. Posteriorment, es va fer una visita a la residència Catalunya, experiència altament valorada pels alumnes, perquè la majoria no treballaven al sector, però ho volien fer.

En les sessions següents els alumnes havien de llegir a casa una part del llibre per poder-lo comentar després tots plegats. Això els permetia practicar el català però, a més, també suposava un repte interessant, com és llegir en una llengua que no és la pròpia. A més, l’activitat també implica el foment de la lectura, un hàbit que una part dels alumnes no té.

L’experiència va ser molt positiva, tant des del punt de vista del nombre d’alumnes que s’hi van interessar com de la valoració que en van fer. Així, es van haver de fer dos grups d’11 alumnes cadascun, és a dir, 22 en total. D’altra banda, hi havia la incògnita de la dificultat real de la lectura, però en la valoració final la majoria van coincidir que aquesta lectura adaptada era adequada al seu nivell de llengua i que, per tant, no havien tingut problemes greus de comprensió.       

Els comentaris dels participants van ser positius i encoratjadors: “Gràcies per aquest llibre. És molt bonic. M’agradaria que em donéssiu un altre llibre per llegir que s’assemblés al de l’Anna Frank”, “M’agrada molt aquest club, de veritat, perquè practico molt el català”, “M’agrada el club de lectura. Vull participar en un altre”, M’ha agradat llegir aquesta història”...

Considerem que l’experiència va ser molt positiva i per això al volem repetir aquest curs.

El perfil de l’aprenent d’aquest nivell és un a persona adulta nouvinguda que no  parla cap llengua romànica o que no està  familiaritzada amb els procediments d’aprenentatge de la societat d’acollida.

Voldria destacar que el programa determina els objectius a partir de les competències que ha d’adquirir l’aprenent, de les habilitats lingüístiques que ha d’assolir, els patrons lingüístics que ha de practicar i els àmbits i els temes més rellevants que ha de treballar a l’aula.

El programa també explicita que està previst que es puguin assolir els objectius  en 45 hores.

Tal com comenten a la presentació, es tracta d’un material innovador i per tant la DGPL demana interacció amb les persones que el posin en pràctica, demanen la col·laboració: suggeriments, dubtes, propostes de millora ... 

Des del Consorci per a la Normalització Lingüística hem participat activament en l’elaboració d’aquest programa, les nostres pràctiques a l’aula, els nostres materials i la tipologia d’alumnes que tenim  han servit de punt de partida i part de les persones que hi han treballat directament són alhora tècnics del Consorci.

En la  Jornada es van treballar diversos aspectes:

      1.    Experiències del CPNL en acolliment lingüístic

      a.    Programa de Ràdio Onescat: Carme Bové i Laura Roura van presentar aquesta iniciativa del CNL de Girona, que consisteix en una sèrie de 17 programes de ràdio adreçat a persones no catalanoparlants, especialment a la comunitat llatinoamericana, que volen començar l’aprenentatge de la llengua i els és difícil l’assistència a classe. S’hi treballen els continguts del nivell inicial.

Aquests programes es basen sobretot en la repetició d’estructures a partir de la simulació radiofònica d’una classe entre un professor i una alumna i de la relació d’una parella del programa Voluntariat per la Llengua. Els programes tenen una durada d’uns vint minuts i es van elaborar conjuntament entre el Consorci per a la Normalització Lingüística i la COMRàdio.

      b.    Aules de Llengua del CNL de Lleida: Anna Pla, Maite Puig i Llibertat Blanes, tècniques d’aquestes aules, van exposar tres experiències de les aules d’acolliment lingüístic vinculades a la dinamització de l’aprenentatge de la llengua.
 

       Estratègies per a  aquesta dinamització:

a.   Pràctica de l’aprenentatge cooperatiu, que a grans trets suposa cohesionar el grup, aprendre fent, augment del nivell d’implicació  de l’alumnat i de la responsabilitat en el propi procés d’aprenentatge, consecució d’un producte final, importància tant del procés de treball com del resultat, canvi de rol tradicional professorat-alumnat (Espai Àgora. Aula de Llengua de Lleida.)   Coneguem Màrius Torres

b.  Incorporació de l’experiència vital, personal, dels alumnes en el procés d’aprenentatge: augment de la motivació, reconeixement de les trajectòries personals, de la diversitat en tots els aspectes: llengua, costums, procedències, valors... (Aula de Llengua de Cervera). Textos per aprendre

c.   Incorporació de la tecnologia  i de les xarxes socials, en la mesura possible i com a eina per a un canvi de l’enfocament de l’aprenentatge de la llengua, l'ampliació de l’espai de l’aula presencial (aprenentatge vinculat a un espai i unes hores concretes) i tradicional (amb papers jeràrquics aprenents-professor/a) a una aula més àmplia amb espai virtual i amb un professor  acompanyant i dinamitzador del procés d’aprenentatge. L'aula de llengua ja té Facebook

     Aquestes experiències es van valorar com una porta oberta a la millora de l’aprenentge de l’alumnat, com una manera d’encaixar en la realitat quotidiana dels alumnes i traspassar la frontera de l’aula com a espai per a aprendre.

     2.    Presentació del cercador de recursos d’acolliment lingüístic de la SPL.

Montserrat Gimeno va presentar aquest nou cercador, que ja disposa de més de 400 recursos consultables, i que ha sorgit de la voluntat de recollir la diversitat de materials i propostes existents per a l’acolliment lingüístic i facilitar-ne la consulta als professionals de l’àrea d’acolliment lingüístic. http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/   

       3.    Presentació del projecte Espurna

Mònica Valverde va presentar aquesta projecte de treball en xarxa que aglutina iniciatives de professorat dels àmbits de primària i secundària a l’entorn de l’aprenentatge de la llengua. La llengua s’hi treballa de manera transversal des de diverses matèries. És un projecte molt interessant per a la compartició de coneixements, experiències i materials entre professionals de l’educació de diferents especialitats. http://www.espurna.cat/

La Jornada ha estat sempre un fòrum de reflexió. En aquest sentit, va interessar molt els assistents el diàleg d’experts “Joves, llengua i identitat. Pautes per a l’acolliment lingüístic de joves procedents d’altres cultures”, en què el sociòleg Isaac González i l’antropòloga i educadora social Marta Comas van exposar els seus punts de vista sobre els processos de construcció identitària en els joves d’orígens diversos i sobre el paper que  hi té la llengua catalana, des dels enfocaments propis dels seus camps  d’investigació, que en algun moment van resultar divergents i van propiciar un debat viu i molt interessant, moderat pel professor de pedagogia i educació intercultural Xavier Besalú.

Seguidament, Maria Puig, coordinadora territorial de Joventut a Girona, va presentar quatre projectes o experiències (projecte Rossinyol, El Món a Salt, Taller de foment dels usos lingüístics i Casa de la Música |La Mirona) i dos recursos informàtics (el cercador de recursos per a l’acolliment lingüístic de la SPL i Flog.cat) que exemplifiquen el treball que des d’entitats i empreses i a Internet es promou per fomentar la participació dels joves en català. 

El taller va consistir en una conferència teòrica i diverses activitats pràctiques que tenien l’objectiu d’analitzar la necessitat d’incloure la competència intercultural en el currículum dels aprenents de llengua. Així, es va fer èmfasi en la progressió que tot aprenent hauria d’assolir des del coneixement del context sociocultural d’una llengua fins a la comprensió real d’aquest context. En aquest sentit, es van presentar algunes eines pràctiques adreçades tant als aprenents com als ensenyants per fomentar la competència intercultural entesa, a grans trets, com el conjunt d’habilitats que un aprenent hauria de desenvolupar per afrontar amb èxit la diversitat cultural de la nostra societat i l’exigència de mobilitat en un món global.

Una d’aquestes eines és l’Autobiografia de Trobades Interculturals, que es pot utilitzar per ajudar els aprenents a analitzar la seva participació en intercanvis interculturals i a reflexionar-hi. Una de les hipòtesis que hi ha al darrere de l’Autobiografia és que la trobada amb un membre d’un altre grup cultural i la reflexió crítica sobre aquesta experiència poden activar un procés de reflexió i d’examen d’un mateix, és a dir que les trobades interculturals no tan sols poden desencadenar un canvi d’actitud vers l’altre grup cultural, sinó també vers el propi grup.

El material està disponible en anglès i en francès.

Especialment original també va ser la presentació d’un test psicològic anomenat Diversity Icebreaker, una altra eina per reflexionar sobre la diferència i aprendre a gestionar la diversitat dels equips i de les organitzacions.

Un altre aspecte destacable del taller va ser la possibilitat d’interactuar i treballar amb col·legues que es dediquen a l’ensenyament de llengües (català, castellà, anglès, alemany, italià...) en l’àmbit universitari (tant diferent del nostre) o en el marc dels instituts de llengua com el British Council de Barcelona.

Palmira Freixa (CNL Vallès Occidental 3)

Lourdes Ribas (CNL Sabadell)

L’objectiu del màster és formar persones en tots els aspectes que cal conèixer per dedicar-se professionalment a l’ensenyament del català a aquests aprenents nouvinguts, especialment en el marc de l’acolliment lingüístic de persones adultes, però també de l’àmbit de l’ensenyament reglat.

El curs consta de 5 mòduls:

·         coneixement de l'entorn

·         dinamització i acolliment lingüístic

·         diversitat dels aprenents

·         formació lingüística específica per a l'ensenyament del català com a llengua estrangera

·         didàctica del català com a llengua estrangera

Posteriorment, cal realitzar les pràctiques d’ensenyament del català com a llengua estrangera en un centre i presentar el treball final del màster. Per obtenir el títol del màster cal haver cursat 60 ECTS.

Les preinscripcions comencen el 15 de juny i es fan per Internet en aquesta adreça. 

Aquest llibre pretén ser un resum adreçat al professorat de tots els altres 10 que s’han publicat fins ara. La primera part del llibre fa una aproximació a la realitat sociolingüística de les diverses llengües, hi ha mapes lingüístics de cada llengua i descripcions sobre l’escriptura i els sistemes d’escriptura d’algunes llengües . La segona part presenta els factors lingüístics que intervenen en l’adquisició d’una segona llengua i finalment, la tercera part se centra en algunes de les principals dificultats lingüístiques dels aprenents del català L2.

L’objectiu principal del curs és que els aprenents siguin capaços de comprendre mínimament la llengua en les situacions comunicatives quotidianes i que aprenguin a produir alguna frase senzilla en llengua catalana de temes molt propers o de primeres necessitats, com presentar-se o fer i respondre preguntes molt senzilles de temes personals.

El repte ha estat dissenyar un curs en el que es treballin tots els objectius comunicatius del nivell inicial de manera significativa i que representi la realitat comunicativa que han de poder resoldre els aprenents d’aquest nivell d’aprenentatge. No podia ser una presentació formal d’estructures, però s’havien de presentar totes. Així doncs, hem intentat crear diverses situacions comunicatives entre dos personatges d’una història que fa de fil conductor de tots els programes i que els personatges són una parella del programa de Voluntariat per la llengua i també un diàleg entre un professor i una alumna d’aquest nivell, en què a partir d’unes situacions de comunicació es remarquen les estructures necessàries per aconseguir la comunicació.

Presentació de l’Onescat a la IV Jornada de Llengua i immigració organitzada pel Consell Comarcal de l’Anoia i el CNL Montserrat:

Descripció

El projecte s’inicia sobre la base dels objectius següents:

1. Implicar l’alumnat de diferents nivells d’aprenentatge.
2. Engrescar l’alumnat de procedència diversa en la difusió de la figura de Torres entre comunitats de llengües diverses.
3. Involucrar l’alumnat en la vida sociocultural de Lleida, fent-lo participar en un projecte ciutadà.
4. Potenciar la llengua com a eina de coneixement intercultural.
5. Posar en valor la diversitat lingüística i promoure la idea d’igualtat de totes les llengües.
6. Utilitzar llengües de famílies lingüístiques diferents (europees, eslaves, africanes, asiàtiques) i amb nombre de parlants divers.

El procés es desenvolupa de la manera següent:

1. Presentació a les aules del Centenari Màrius Torres i de l’obra del poeta.
2. Captació de traductors voluntaris amb interès per facilitar l’accés a Màrius Torres a altres alumnes/parlants de la seva llengua.
3. Tasca del professorat per assegurar una bona comprensió dels poemes per versionar.
4. Producció de les versions individualment o en grup.
5. Revisió de les proves d’impremta de la publicació en col·laboració amb els alumnes.

Valoració

S’ha aconseguit acomplir l’objectiu principal que era donar rellevància a les llengües dels alumnes i engrescar-los a participar en un projecte que transcendeix l’àmbit de les aules del CNL i s’adreça a la ciutadania en general i a la pròpia comunitat lingüística dels participants. El grau de satisfacció dels alumnes que hi han col·laborat és alt. La concreció de la publicació i la difusió que l’Ajuntament i el Centre de Normalització Lingüística han fet, ha tingut un ressò important en els mitjans de comunicació locals i haver-ne editat 8.000 exemplars ha permès depassar l’àmbit local. La presentació pública de l’Escata de drac té lloc en el marc del Celebrem Sant Jordi del Centre de Normalització Lingüística programat al Cafè del Teatre de l’Escorxador el dia 21 d’abril de 2010.