|
Apadrinament de paraules durant l'estada de "Xeic! Paraules de l'Ebre" aquest curs escolar a la Ribera d'Ebre
Durant aquestes estades, que es van dur a terme en dues rondes, no tan sols es va tenir l'ocasió de veure l'exposició sinó que, en la majoria dels casos, l'alumnat dels centres va fer un treball a classe sobre el lèxic ebrenc. Aquest treball va consistir a comentar el vocabulari propi de les Terres de l'Ebre i també a contribuir, de manera individual, a recollir mots locals que comencen a perdre (o ja han perdut del tot) el seu ús, abans ben viu, en les converses habituals.
El recull i comentari dels mots proposats, que ha dut a terme la tècnica del Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre, Montsant Aymat, ha estat possible, doncs, gràcies a l'alumnat, al professorat i a la resta de visitants dels centres que hi han participat. El resultat de la recollida de les paraules proposades (que han estat totes respectades escrupolosament, encara que algunes siguin barbarismes, mots no estrictament apadrinables o expressions que no s'han pogut comprovar), les quals s'han començat a aplegar després de l'acabament del curs escolar, s'aniran fent públics a mesura que es vagin recopilant.
Recull de les paraules apadrinades durant l'estada de "Xeic! Paraules de l'Ebre" al CEIP El Verger (Garcia)
Durant l'estada de l'exposició al col·legi de Garcia, que es va dur a terme del 12 al 18 d'octubre de 2009, es van recollir un total de 23 propostes.
Pel que fa al lèxic relacionat amb els vegetals, s'ha proposat el mot trumfo (tubercle comestible de la patatera), manera de designar aquest aliment bàsic molt estesa per la Ribera d'Ebre, encara que també s'ha recopilat pataca, variant habitual en el domini occidental i en el tarragoní; també s'ha proposat la paraula albergínia (fruit de l'alberginiera) amb una articulació de la lateral totalment velaritzada ([aw]), com passa gairebé sempre en tot el bloc occidental i en el dialecte tarragoní; una altra proposta ha sigut la paraula carabassa (fruit de la carbassera), paraula que en tot el domini occidental i tarragoní es diu articulant la a pretònica (en el bloc oriental, en canvi, aquesta a no s'articula, per la qual cosa la variant estàndard d'aquesta fruita és carbassa), i, per acabar, també cal destacar el mot safranòria (arrel gruixuda, taronja, mengívola i nutritiva, coneguda en català estàndard per pastanaga).
Pel que fa al lèxic relacionat amb els estris, s'ha proposat un cop cantereta (variant de l'estàndard càntir, atuell portàtil amb una nansa i dos brocs que serveix per beure aigua) i un altre pitxell, mot àmpliament utilitzat en tot el territori ebrenc; també s'ha recollit galleta (recipient tradicionalment de metall o de fusta ferrada que serveix per transportar líquids, conegut en català estàndard per galleda), paraula que s'utilitza en diversos pobles de la Ribera d'Ebre.
Pel que fa al lèxic relacionat amb els animals, s'ha proposat abadejo (peix conegut en català estàndard per bacallà), un mot molt estès en tot el domini occidental.
Pel que fa al lèxic relacionat amb les persones, s'ha recollit xic/xica, manera de designar una persona jove (o gran, si qui la utilitza és gran però se sent jove) molt estesa també en tot el territori occidental.
Altres mots destacats proposats pels garcians són el substantiu pelinxo (mot que designa un tros de drap, un parrac) i l'expressió pos sí (combinació assertiva que es diu molt en tot el territori ebrenc).
Servei Comarcal de Català de la Ribera d'Ebre
|
Seguiu-nos a: